El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

FRED MOLT GREU

El temps, atmosfèric, és lliure, ben lliure: no sabem la sort que tenim! Vull dir que vivim un octubre de rècord de calor i, sense avisar, patapam, cop de vent gelat del nord, cop de porta, cop de finestra. I fred. Abans, quan jo era petit, els hiverns….

Abans els hiverns, diuen, eren infinitament més durs que els d’ara. Home. Home. Les cases, ja ho deia Pla, les cases d’aquest país són glaçades; fa més fred dins les sales d’algunes grandioses cases de senyor que no pas al carrer! Ep. Ep. Que hi ha les sabates, bones. Els pantalons, gruixuts. Ara, amb molt pocs euros, es poden dur peces de folre polar, mitjons tèrmics, anoracs folrats de pells falses. Tot fals, això sí. Però calent. Abans, abans. Sempre hi ha un abans que ens sembla que fou millor per alguna cosa. Perquè érem petits. Perquè érem joves. Perquè érem innocents. Ara les cases estan més preparades pel fred, sobretot a l’interior i a la muntanya. Però als pobles de mar, als pobles del Maresme, per exemple, on, diuen, el temps és quasi tropical, a aquests pobles, quan fa fred, calça’t! Els bars tenen portes que s’obren i es tanquen automàticament, de vidre, primes, com fulls de paper. No hi ha llars de foc, no hi ha grans estufes, no hi ha ambients caldejats. Una pantalleta. Uns radiadors esquifits. Un aire tebi que no se sap d’on ve: tebi, per no dir fred. Per no parlar de les estacions de tren, que ni portes no tenen. I les esglésies, botigues, farmàcies. Hi ha llocs, suposadament càlids, que no estan gens preparats pels rigors de l’hivern. Són llocs tristos, a vegades. Llocs poc acollidors. Allà la gent no sap què és estar al costat d’una bona xera: ui, les grans xeres d’hivern als pobles del Lluçanès, allà trencant nous, menjant mandarines! Això els hiverns. Però quan arriba el bon temps, voramar ja és una altra cosa. Llavors tot són palmeres cap aquí i palmeres cap allà. Ara som a un dia de sant Andreu i ja se sap, el temps no enganya. Fred de peus, de mans, d’orelles. Quin gust, sentir l’olor de la neu, de les gebrades! Buscant una lectura per a dies freds -sempre amb la manteta als genolls, com uns padrins- he pensat que potser El Quadern Gris de Josep Pla. Sempre ve de gust. Rellegit encara és millor que llegit per primer cop. Eps, emperò, no estic segur que hi trobeu aquest comentari sobre el fred. Hi ha moltes cites de Pla inventades. Abans, abans… 


  1. Jo aquest cap de setmana a la vora del foc he tastat uns mica de poesia:

    ” EL TEMPS RETROBAT “

    Josep Piera

    Ed. Bromera

    Us el recomano.

    Santi.  

         

Respon a Santi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent