ESCOLTA, VOLÒDIA! (novel.la nova)
Suposo que avui o demà ja podreu trobar a les llibreries la meva segona novel.la. L’esperadíssima ESCOLTA, VOLÒDIA! Dic “esperadíssima” perquè a mi se m’ha fet llarg…
A la fi, tot arriba. Ha quedat prou maca! Però, esclar, de què va la novel.la? Doncs, com diria aquell, va d’uns sagals fascinats per un home que escriu poemes i té una fixació en Lenin. Un cop mort aquest home, els dos amics es dediquen a recollir informacions i opinions per tal de fer-li una miscel.lània d’homenatge. Pel camí descobreixen que és impossible conèixer bé algú, per molt esforç que s’hi posi: les opinions i els records solen ser diferents i sovint contradictoris. De passada també recullen, els dos amics, informacions sobre un succés estrany que va passar al poble durant la segona guerra mundial. Tot això ambientat en una localitat imaginària que es diu Sant Andreu Alt. La novel.la parla, doncs, del xoc entre els ideals i la realitat. Del feixisme ambiental. Del fracàs del comunisme. De les diferències entre la vida viscuda i la vida imaginada. De la memòria i la desmemòria. L’Est i l’Oest. L’amor i el desamor. La joventut i la vellesa. La literatura i la vida. I de la majoria de passions que hi ha a les novel.les, esclar. Després, cada lector i cada crític hi dirà la seva. D’això es tracta.
L’enhorabona Ramon! Tinga’ns al cas de les presentacions 😉
RAMON, MECASUMDENA!!!!!
ja era hora!!!
i de la manera que a mi m’agrada el lenin!!!!
(veus? aquest llibre teu potser encara el llegiré. –he he!–)
molt bé, nano.
segur que és un pas més amunt, i més amunt encara
i ja ho sap, senyor:
a la seva disposició total i absoluta.
un petonàs
De tantes coses parla la novel·la? Quin estrès! I en Volòdia, qui és? I per què es diu així, la novel·la?
A veure si puc enganxar una presentació!
salut i estrès narratiu, i estrès de lector, i estrès d’informació, i estrès de cultura i estrès de vida!
Pel que dedueixo ha estat més carregós que un embaràs, però no pateixis, com tu ja saps, ara bé el temps de … disfurtar… nooooo, de patir … presentacions i més presentacions amb crítics que diuen coses que ni tu t’havies plantejat, estrés, éstrés i més estrés…
A veure si entremig de tant estrès podem fer alguna cervesa!
Ens informaràs dels dies de presentació, oi? ens fa il.lusió veure el nou membre de la família.
Una abraçada
Malgrat la meva animadversió als naixements i a la vinguda de noves
criatures en aquest món de folls, la tradició i la bona educació diu que
s’ha de felicitar els pares. Com que jo tot això se me’n fot, només
diré, que a priori veient la portada, l’argument i la primera crítica
oficial, sembla a primera vista una novel·la que no em compraria mai i
sens dubte això vol dir que l’autor a fet realment el que volia fer.
just a l’hivern, quan el dia és curs i les nits llarges, és quan a la vora del foc es pot deixar anar més la imaginació fins a paisatge més propis de russia que de casa nostra… m’encantarà descobrir el petit Vladímir!!!
Felicitats!!!
Ramon,
Anys després de les abduccions extraterrestres i dels forats negres de l’espai sideral, encara conservo alguna que altra neurona funcional i espero poder llegir el teu nou llibre. Alguna presentació per Gurb o rodalies? Tinc moltes ganes de retrobar-te!
amàlia
Ho hem sabut de casualitat (el Toni el va veure a les novetats de la Casa del llibre) perquè hem canviat d’adreça electrònica i els correus del teu secretari dormien a la safata d’entrada d’una adreça oblidada.
Ens n’alegrem molt i ja tenim ganes de posar-nos a llegir perquè si realment tracta tants de temes la cosa promet.
No t’oblidis d’avisar-nos si hi hagués alguna presentació a Barcelona!
He llegit el comentari que s’ha fet a Vilaweb del teu llibre i et volia dir que l’afegiré a les properes lectures!
Res més
Ostres que bé, com que vaig poc enfeinat ara ja sabré què fer, llegir el teu nou llibre !! De fet fa molts dies que tinc encallat Txevengur del Platonov ! I a més estic ATRAPAT A LA CRUÏLLA.
Salut
enhorabona Ramón, el llegiré aquest pont de la purisima constitució i en faré un apunt al bloc
enhorabona ramón em pasaré el pont de la purísima constitució escoltant en Volòdia,…en faré un apunt pel bloc de la biblio
salut
R.
Felicitats pel nou llibre!
Ja tinc ganes de llegir-l’ho. De fet m’hauré d’esperar una mica, perquè em temo que me’l cagarà el tió (El pare noel a mi no em porta res…).
M’ha fet força gràcia que al llibre hi apareixi Lenin. Amb una colla d’amocs estem acabant d’escriure una versió dels pastorets on hi apareix Lenin i altres personatges més o menys peculiars.
Salut!
Vaig descobrir “Desfent el nus del mocador” fa un parell d’anys, i el vaig llegir amb una mescla de sorpresa, curiositat i entusiasme… la literatura catalana necessita bons escriptors com tu, que aportin un plus d’originalitat i de frescor al panorama actual.M’afegeixo també a la demanda d’un calendari de presentacions del teu nou llibre. Enhrabona!
Un díptic que tinc del pograma de biblioteques diu que Ramon Erra parlarà de la seva última novel·la el 27 de gener a les 7 del vespre, a la Biblioetca Jaume Fuster de Barcelona (la de plaça Lesseps). Tenim temps per llegir-ne ni que sigui algun fragment.