ELS VOSTRES OUS SERAN REVISATS…
Senyors clients, els vostres ous seran revisats a la caixa. Diu un cartell, en dos idiomes. Que no se n’adonen? Vull dir que, òstima, aquesta cua no avança. Casum les velles que parlen i parlen. De què vols que parlin, de malalties. Ésclar. Va, va, que tinc pressa. Són les, què cony sé! I es mira el rellotge, però està parat. Des d’allà es veu el carrer per una vidriera. Cauen gotes…
Van caient unes gotes. El vell se’n fot: els seus ous seran revisats per la caixera. Conxo. Conxo. Tot plegat una odissea, amb les bosses, el paraigua, si tingués paraigua. Va dir una dona que regalaven la Vanguardia en català, al tren, collons de trens, cada dia més impuntuals. Traspassos. Traspassos. Sí, sí, senyor, afanyi’s, que els seus ous seran examinats a la caixa. Doncs una versió nova de l’Odissea, en vers, suposo. J. Francesc Mira. El mateix de la Bíblia i de la Divina Comèdia. Vam competir per un premi. Quins collons, ara fot un xàfec. És més amunt que hauria de ploure! Bolets. Llenegues. Ecs. Va dir la dona del tren que la regalaven, la Vanguardia en català, perquè no es deu vendre. Les ganes! Era la típica dona de Llavaneres que parla un castellà de funcionària d’alt rang. Tota blanca i de cotó. Llavors, a l’hora d’anar a buscar bolets, passa per decathlon. Passa-hi! Hi ha unes malles… Ous de reig a la brasa, fan. Els seus ous de reig seran revisats. Clar, podrien ser amanites. L’Ulisses no, l’Odissea! En vers. Per guanyar lectors. Vam competir. No la deven vender, va dir amb un deix de despreci, la dona de Llavaneres. Va pujar a Llavaneres. Funcionària d’alt rang. Disset amb trenta? No, no cal bossa. Si vol li ensenyo. Perquè ho revisi. Va, va, que tenim pressa. La consciència flueix i hi ha un narrador focalitzat i un altre que desenfoca: els vidres estan enllorats i el carrer es veu borrós, cada cop més borrós, fins que ja només es veu a dins. Collons, s’ha encès un fluorescent. Ara sí que veig el canvi, nena! Va, va, va, que no avancem. Res de Joyce, Homer. Simpson. Ara ho has dit, va dir l’home que anava darrere d’ell.