El camp de l'Erra

La Lali Barenys es va encaparrar a dur els meus contes a Barcelona. Els meus contes, tot sigui dit a major glòria seva, pobrets, ja hi havien estat a Barcelona, em consta. Però la gran Barenys volia…

Teatre, cony, teatralitzar-los, lligar-los, escenificar-los. No en format llibre. Perquè els contes de La flor blanca de l’estramoni i els de Pólvora del quatre de juliol ja havien circulat per algunes mans, les que siguin, de Barcelona. Però la Lali Barenys volia dur aquests contes a un teatre i fer patapam i algun cop d’efecte. I jo un servidor, que sóc de poble, pensava, devia pensar, en el Paral.lel o la Rambla o ves a saber. I quan em van dir el Maldà vaig veure que era una sort. Tan petit. Res, que és una gran sort i un gran repte. I que els meus contes, el dia que s’enfilin per les velles escales de l’antic palau del Baró de Maldà (autor d’aquells escrits barrocs o rococó coneguts com el Calaix de sastre), segurament tremolaran una mica. Però què. I que Barcelona és molt gran i hi corren moltes paraules, moltes ficcions, que s’hi fa molt teatre. I què. Barcelona és Barcelona i és el mirall de tot. Allà hi cap tot. Allà hi pots anar amb aquests contes, altres contes i amb les mil i una nits. Ara, Barcelona també té pressa, es fixa en el que li interessa, no té temps per depèn de quines bartranades, s’engresca i es desinfla, plora i riu. Doncs la Lali volia dur els meus contes a Barcelona i fe de Déu que hi seran. Qui els vulgui veure, qui els vulgui SENTIR, té sis oportunitats: divendres 23 de novembre, dissabte 24, diumenge 25 i el cap de setmana següent, de divendres a diumenge, també. Al Círcol Maldà, carrer del Pi, 5, escales a la dreta. Ja ho sabeu: “Pólvora, confitura” (contes de Ramon Erra amb dramatúrgia de Lali Barenys i escenografia de Caruca Ballesteros i amb el suport del GALL). Vosaltres mateixos.