El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

El retorn a MAÇANET-MASSANES (M.M.)

El servei de carreteres, la Generalitat, la Diputació, qui sigui, ja fa mesos que s’han fet devots de la mare de Déu del Puny Tancat. Però ho han fet en un camp que, la veritat, no veig per on s’estalvia: es tracta de reduir el nombre de lletres que surten als panells informatius de carreteres i autopistes. De manera que Prats de Lluçanès s’ha convertit en Prats de L. i Santa Coloma de Farners en Santa Coloma F (a vegades ni el punt no hi posen). El problema arriba quan hi ha molt a prop dos pobles i un es diu Arenys de Mar i l’altre Arenys de Munt. Doncs aquí també. Tots dos cops Arenys M. (i no és broma). Però jo avui volia parlar de Maçanet-Massanes, M.M. L’estació-Purgatori, que m’ha fet guanyar un premi.

Tinc un post -el més visitat del meu blog- que es titula Rodalies m’aixafa la guitarra. Ara hauria de fer un altre post que es titulés Renfe m’ho retorna amb escreix. Perquè gràcies a Renfe, gràcies a la seva deixadesa, gràcies a la seva incompetència, acabo de guanyar un premi literari bastant sucós. És el premi de contes de la revista Benzina, dotat amb 3000 euros. La narració guanyadora me la va inspirar la tètrica estació d’enllaç de Maçanet-Massanes (amants del terror, aneu-hi!) i es titula La mort a  Maçanet-Massanes (la trobareu al darrer número -el de novembre- de la revista d’excepcions culturals, Benzina.) De manera que ara ja no tinc queixes contra Renfe. I aquest post és per agrair-los el suport.  Per agrair-los que tinguin mig abandonada aquella no-estació. Per aplaudir que no hi hagi trens directes a Girona des del Maresme i això obligui molts clients a passar una estona d’incomoditat, per no dir horror o directament pànic a les andanes de l’estació M.M. Per això dic: gràcies renfe, per fomentar la creativitat de tanta gent. Ara, però, tinc una mandra immensa de tornar a M.M…no sé, sento com si voltant per allà jo no fos jo, com si jo fos un personatge d’un conte inventat per un altre viatger que es veu obligat a passar l’estona a M.M., i M.M., com fa sempre, li activa la imaginació.



  1. Felicitats pel premi. Te’l mereixes. I ara deixa’m ser una mica petulant i copiar una llatinada d’Alexandre Magne, que sempre guarneix: Parva saepe scintilla contempla magnum excitavit incendium.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent