EL RAMAT QUECHUA
Es parla d’un sopar d’amigues on totes elles, vuit o nou, duien un folre polar Quechua: verd pistatxo (o festuc), rosa xiclet, blau elèctric, blau marí, verd tapet de cartes, negre nit, blau celístia, vermell passió i gris rata. S’explica una cosa molt semblant d’una sortida d’amics…
També es comenta que hi ha una escola on un matí tots els nens es van presentar amb el mateix model de botes, també Quechua. Però no és només Quechua, Decathlon i derivats. És tot plegat. És Zara. És MacDonalds. És el moble del meu menjador, d’Ikea. Són els cafès Starbucks. És tot. Una vegada em vaig comprar una camisa Desigual amb la intenció de tenir una peça de roba una mica “diferent”, però al cap de poc vaig començar a veure’n moltes. I per no parlar dels texans, que tots s’assemblen una mica. També hi ha l’osset de Tous i, a l’altre extrem, el mocador palestí. Diversitat? Jo no l’acabo de veure. Em sembla que el món, com més avança, més monòton es fa. La diversitat es va perdent mica a mica. Les llengües i cultures petites són colonitzades per les grans. Mireu la foto de la família quechua, mireu què s’està perdent el món. I els aeroports, que són tots iguals. Els shopping centres també. I les botigues del cor de les ciutats, i dels barris i dels pobles també,es van convertint totes en llicències, concessions i cadenes. Però al mateix fer, hi ha una força que actua en la línia contrària. Cada dia hi ha més gent que aprecia aquelles botiguetes, aquelles perles especialitzades, què hi sé, en pijames, en passamaneria, en botifarra d’ou…També es veu que reneix l’interès per velles llengües quasi desaparegudes….perquè el pèndol sempre torna. També conec un sagal que ha fet un grup al facebook de gent contrària als polars Quechua (fa una setmana ja eren més de cent). L’uniformisme és avorrit.
El comentari a la globalització i a les llengües em remet a un fragment de l’entrevista a l’imparable Manuel Forcano que acabo de llegir, just abans de la prescriptiva migdiada (Serra d’Or, núm. 590, febrer 2009).
M-L.M. Aquesta feina que fas de traduir literatura en hebreu -un idioma relativament petit- cap a un altre idioma com el català, també relativament petit, pot ser un bon antídot per a constrarestar els efectes de la globalització cultural?
M.F. Et diria que sí i que no. Tot depèn de com prenguem el concepte de globalització. Si l’entenem en el sentit negatiu, com una mena de marea uniformitzadora, és clar que la tasca que fem els traductors d’aquestes llengües fa de contrapès. Però jo penso que la globalització també es pot entendre com un procés pel qual se’ns va fent més comú allò que abans només era d’altres i, en aquest sentit, quan jo tradueixo de l’hebreu al català, allò que faig és afegir un granet a la globalització en la mesura que faig possible que un petit segment que s’expressa en una determinada llengua esdevingui abastable a un altre petit segment i, per tant, és com una parcel·la més en aquest gran mosaic de les cultures. La globalització també admet aquesta connotació positiva, com un fenomen que ens pot ajudar a fer veure que el món és enorme i divers, amb moltes maneres d’expressar-se, de pensar i de fer art.
segur k voste mai s’ha mirat els calçotets;ja se,sona una mica extrany;segur k els porta de marca unno,kalvin klein ….. i unes bones sabates de mudar perque es clar, un senyor com voste no crec que es digni a portar marques no comercials ni els calçotets de la iaia(que fan molta picor per cert) i per el mateix canto suposo que tambe va amb un bon cotxe i no pas com avans que la gent anava amb carro i una mula i mes contents que ningu
aquest es un tema molt interresant per a parlarne i estariem molta estona parlant d’aixo pero diuen que el temps es or aixins que el meu consell es que no malgastis aquests posts que no s’els creu ni voste mateix
moltes gracies per a el seu temps(i per entendre les faltes d’ortografia)
t’estimooooo*(B&g BOyzZzzZzZzZzZzzzZZzZ)