El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

EL NIU DEL CUCUT I LA CAGARADA DE LA PUPUT

No vull -no volia- parlar de política (encara que el títol del post ho pogués fer pensar).  Vull parlar de llocs on van a parar coses. De llocs estranys, suggestius, impropis. Llocs excitants, espantosos i sorprenents. Llocs, no-llocs, plecs i racons. I com que els cucuts ponen els ous en nius que no són els seus (i després se’n van de vacances a Àfrica) i quan neix el cucut en niu aliè…

…aquest “pollet innocent” es dedica a llençar daltabaix del niu on fa d’okupa els ous originals dels seus pares adoptius. I com que les puputs es dediquen a esquitxar merda als adversaris, com a mètode d’autodefensa, doncs d’aquí ve que el títol faci pensar en la política (sobretot la política catalana actual). Però a mi com a tema del post d’avui m’interessen, ja ho he dit, les coses i els llocs. Les coses amagades. Les coses fora de lloc. I els llocs. Els llocs. Com ara els moneders, les estores, els armaris, l’infern de les americanes, les regateres, els paraigüers, les fundes, els folres. Les cartes d’amor -o bé les factures, sense IVA- a l’infern de l’americana de l’home de mitja edat, els botons de camisa d’home -o les targes de visita- al moneder d’una vídua de molt bon veure, els diners abolits -o bons, però negres- a la regatera de la dona decent, les boles de naftalina a la butxaca de l’abric d’un mort, la clau a la torratxa, dins el paraigüer o bé sota l’estora d’un pis o d’una casa de cites; i el paquet de tabac al mitjó de l’adolescent (i els preservatius a la màniga -al costat del mocadoret- de l’adolescenta). I el mòbil dins la funda de ganxet que ens va fer la nostra entranyable iaia. I la PSP amb jocs d´atropellar àvies (també dins la funda de ganxet que ens va fer la iaia). I si abandonem el costumisme i ens endinsem en una altra selva, allà hi trobarem també llocs i coses suggestius, com ara la delirant metralleta dins l’estoig del violí, la bala de plata al cor i el mort al fons de l’armari i, dins el folre del seu abric, tot de bitllets morats. O bé el cabrit dins la caixa del rellotge i el seny dins el cabrit i el llop rondant la casa. O la por al cul, la mirada perduda i el destí en mans de desconeguts (o en mans de forasters o de bojos coneguts). I l’ou del cucut en un niu foraster i la merda de la puput a la cara o a la camisa del primer que passava… i així, després de donar unes quantes voltes, tornem al principi, allà on no volíem anar a parar: al món de la política (especialment la catalana actual). Quina creu!



  1. Hem dinat a Mont-Roc, bar restaurant a la ctra. d´Olot a Girona, a Castellfollit de la Roca. M´ha fet pensar amb el bar de carretera de Desfent el nus del mocador.
    Un no parar de gent que passa, s´atura, entra i surt. Cadascú amb les seves cabòries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent