El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

EL LLUÇANÈS: SOM COM SOM

.ara

Ahir va ser un dia d’emocions fortes, no totes bones, més aviat un puja i baixa. Pobles que pensàvem que es decantarien per una banda es van decantar per l’altra. Llocs on la cosa va anar frec a frec. Alguna pèrdua dolorosa pels del sí, per inesperada i incomprensible. Com si ens arrenquessin un queixal. Però la gent ha votat i ara s’han de respectar els resultats (més enllà del que poguem pensar de com s’han portat les coses en alguns pobles). Ens haurem d’acostumar a fer la diferència entre “la comarca natural del Lluçanès” (la dels tretze municipis) i la “comarca administrativa del Lluçanès” (de moment amb vuit pobles fent pinya). I amb la possibilitat que algun dia coincideixin. Però tampoc és obligatori. Ahir a la roda de premsa de Prats es va dir que havíem de ser inclusius, i hi estic d’acord, però no al preu de fer que els pobles on va guanyar el no (i especialment en els que la cosa va anar ajustada) se sentin pressionats perquè els altres els esperen. Crec que per respecte als resultats, no s’ha d’esperar ningú i s’ha d’esperar tothom; hi ha d’haver sempre les portes ben obertes. La gent dels pobles on ha sortit el sí i, tenint en compte que es compleixen les condicions demanades, ara no acceptarien que la cosa s’encallés amb excuses de mal pagador (ho considerarien un frau a les expectatives creades). S’ha de començar a caminar com més aviat millor, sense córrer i sense encallar-se. I s’han de fer les coses molt bé, tan bé que els pobles que ara han dubtat s’ho puguin replantejar i ben aviat tinguin ganes de formar part del projecte. I si no s’ho replantegen, tampoc passaria res greu. La comarca natural sempre existirà i l’administrativa serà allà on la gent l’hagi volgut tenir. Em sembla que no respectaríem el resultat de la consulta si ara ens encalléssim per raons complicades d’entendre. Ja estem una mica escamnats de transicions que no s’acaben mai. Ah, i res de marcar amb els típics cartells verds  l’entrada a la comarca “administrativa” quan això passi dins la comarca “natural”. Seria trist de veure.



    1. D’acord, Miquel. Recorda que el sí va superar el 70 per cent. I la participació va estar molt i molt per sobre del demanat. Agafant el territori en conjunt, és clar. Als pobles on ha guanyat el no també hi ha molts partidaris del sí…i a la inversa també, tot i que potser no tant (en els pobles del no, el sí ronda el 40 o el 45 per cent, excepte a Merlès. En els pobles del Sí, el no és baixíssim, excepte a Alpens).

    2. Gràcies per la resposta, i disculpa el retard en respondre’t jo però no havia vist el comentari! 🙂

      Tens tota la raó, però em va sobtar que en alguns pobles petits pogués guanyar el No, encara que fos per 7 vots. A mi i a altra gent que, veient-ho des de la distància, ho creia una reivindicació històrica i “global” dins del territori.

      Però vull insistir en el fet que va motivar el meu escrit, i era que l’important era poder respondre, perquè això obre moltes portes, encara que ara siguin incertes.

      I, sobretot, en la diferència que fas entre la comarca natural i l’administrativa: segur que qualsevol dels que va votar que No em diria que viu al Lluçanès, si li ho pregunto.

      En qualsevol cas, molts ànims i felicitats per aconseguir que us hagin preguntat què volíeu fer. I paciència, perquè amb el què us heu hagut d’esperar, ara val més que es facin les coses ben fetes. El “vísteme despacio que tengo prisa” 😉

      Salut!

    1. Gràcies Jordi. Hi ha imatges que valen mil paraules. Em refereixo a fotografies i filmacions que has anat fent de com passa la vida al Lluçanès. Això sempre ho tindrem.

  1. Ben vist, ben explicat i ben retratat, Ramon Erra i Jordi Pey. Aplaudirem desde la distància i el compromís després d’haver dit el que sentíem, agradés o no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent