EL DONZELL I LA FADA VERDA
Sembla el títol d’un conte infantil, d’una faula. Però més aviat és cosa d’adults, de desenganyats de la vida, de bohemis de l’altre tombant de segle, d’artistes amb les butxaques buides, de sonats amb les galtes xuclades…
Un dia vaig descobrir que la planta que al meu poble coneixem com a donzell era i és la base de l’absenta, aquell licor diabòlic que torrava els bohemis parisencs. A casa m’havien dit que el donzell era per curar dels cucs (és una planta vermífuga) i que feia agafar gana, però jo no sabia que també servia per fer vermut, absenta i altres aperitius. Tampoc sabia que la paraula vermut ve de l’alemany (potser per vermífug?) L’absenta, la fada verda, té molta graduació i gràcies a això, i a unes dones i uns homes tocats per la seva terrible “vareta” (de quasi noranta graus), avui dia tenim als museus i galeries quadres de Degas, Manet, Picasso i Viktor Oliva que representen bevedors i bevedores galtaxuclats, solitaris i amb visions dobles i triples. També tenim, gràcies a això, l’orella tallada de Van gogh i alguna novel.leta. Després hi ha la llegenda, les prohibicions, els poders al.lucinògens, el glamour, la copa, el terròs de sucre i la cullereta de plata. També hi ha la tradició de fer el vermut a les terrasses, que ara es perd per culpa de la cervesa. Pastis, Ricard, Pernod, 51, Martini, Cinzano, Byrrh… i unes olivetes.