El camp de l'Erra

Comença un desembre de contrastos. Les misèries i les alegries van per barris. Al nostre poble de mar no hi haurà llums de Nadal, aquest any. Els comerciants han decidit promoure, pel seu compte, una mena de vellots inflats i tristos que s’aguanten els pets a les portes de les botigues… 

Mentrestant, al nostre poble petit del Lluçanès hi haurà els mateixos llums de sempre: senzills, però alegrets.  A Barcelona hi haurà molta llum, diuen, i també una gran pista de patinatge sobre gel, davant d’uns “conocidos grandes almacenes”, que deien abans. La pista de gel marcarà dues zones: cap avall, Portal de l’Àngel, Portaferrissa, Cocurulla, Boters… per allà sembla que els calaixos estaran una mica més eixuts; cap amunt, diuen, cap al Passeig de Gràcia i voltants, aniran molt grassos. Ahir es va fer la Nit del No sé què de les botigues obertes i es veu que hi van passar 20.000 persones, el doble de l’any passat. Grans marques i molts vips (tot i que de la llista que he llegit en un diari, pobre de mi!, només hi he reconegut dos noms). Temps de contrastos, temps trasmudats. Es ven molta loteria i en canvi els lots de torró i espatlla no marxen. Tot canvia. La cosa va per barris. Al Parlament també, ja se sap; ara es veu que no es podrà ni esmentar l’espoli fiscal però es podrà inflar tant com es vulgui el gos de la imposició lingüística. Comença el desembre sota la llum taronja, trista i casolana d’una bombeta de quaranta i som el dia de la sida. Però la sida també va per barris. A tot el món és sida, però a Europa, diuen, és VIH… “la sida és una fase del VIH, però avui dia a Europa gairebé ningú arriba a una fase tan avançada…”. Això o alguna cosa semblant he sentit que explicaven. Aquest desembre, a la llum pobra de la bombeta de quaranta, es veuran més que mai les diferències. De tota mena.