El camp de l'Erra

Encara hi ha grans llibreries al món. Una és la Mollat de Bordeus. Diuen si és la llibreria independent més gran de França. Podria ser perquè Bordeus, amb la seva relativa grandària (tot i que déu n´hi do! L’agglo, que en diuen ells de la zona metropolitana, ronda el milió d’habitants), ha fet molts cops de segona capital de França. I és veritat que capitaleja. Quina ciutat es pot ventar d’haver tingut de fill Montesquieu, Montaigne d’alcalde, i Marie Brizard de veïna? Cony si capitaleja. Quin gust topar amb els aparadors de la llibreria Mollat. Què passarà un dia amb els enamorats dels llibres? Hi entra molta gent a la Mollat, però també n’entra molta a la botiga d’Apple, a la cantonada més cantonada de la rue Sainte Catherine…no ens posarem ara a mesurar qui té més clientela (ni qui la té més jove, ai, amics!). Els venedors de la Mollat, com els de moltes llibreries bones, viuen els seus coups de coeur i els comparteixen amb nosaltres. L’edifici, sobri i consistent i ben situat, va ser la darrera casa de Montesquieu. Tot això també compta en el balanç. Què passarà amb els amants dels llibres el dia que no puguin, no poguem, entrar a una gran llibreria a perdre la tarda, a deixar-nos aconsellar, a deixar-nos temptar? Potser aquest dia no arribarà mai. La Mollat, a més, té la gràcia de ser única. Les cantonades de les ciutats es van tornant cada dia més clòniques. Amb això vull dir que no només parlem de llibreries. El cor ens fa “sup” quan veiem un establiment fundat a finals del segle XIX, que es manté, que fins i tot ha anat creixent i si a més ven llibres i té un sortit impressionant, chapeau i que duri. Però quan passem les portes de llocs com la Mollat de Bordeus tenim la rara sensació d’estar ja fora del temps. És una sensació única, meravellosa, addictiva, però un punt nostálgica de no sabem quines èpoques que ens diuen que van ser molt més bones.