El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

El “CHIEN BLANC” de ROMAIN GARY (i de Jean Seberg)

 Un “chien blanc” no és un simple gos blanc (ni ha de tenir per força el pèl blanc). És un gos, per exemple un pastor alemany, entrenat per a lladrar i bordar i, si cal, atacar els negres que se li acostin. Déu n’hi do si t’aveses i veus créixer un lligam i una amistat amb un simpàtic gos abandonat i te l’emportes a casa i llavors resulta que l’animaló…

 

….et surt “racista”. Ja s’entén que de gossos racistes no n’hi ha. Vull dir que no en neixen; algú els entrena i els fa actuar d’aquesta manera. Ignoro si avui dia n’hi ha d’aquesta mena de bèsties pobrissones i malmenades, espero que no. En tot cas, un d’aquests exemplars es va trobar el novel.lista francès (nascut rus) Romain Gary, quan vivia a Los Angeles amb la seva esposa, l’acriu Jean Seberg, i de l’experiència decideix fer-ne una novel.la autobiogràfica. Chien Blanc contraposa el cercle de Romain Gary i Jean Seberg a Los Angeles de finals dels seixanta (una colla de gent progressista, antiracista, solidària, elitista i sovint un xic falsa) amb l’ambient del cuidador de gossos i altres bèsties, un rústic Noé, que té contractats diversos homes negres, un dels quals, ple d’odi cap al gos i cap als blancs, intenta enverinar Chien Blanc mentre que un altre està provant de “redreçar-lo” mostrant la seva força. Un dia apareixen uns càndids nens rossets a casa dels Gary, acompanyats del seu avi entranyable, perquè algú els ha informat que el seu “quisso” perdut havia estat acollit en aquella amorosa llar americana. Potser aquest moment constitueix el clímax de la novel.la. En tot cas, tota la història va agafant, mal no ho volguem, un significat que va molt més enllà de les aparences. Gary vol redreçar el gos, no el vol tornar als seus amos, tampoc el vol matar. S’ha de matar un animaló fidel i amorós, però víctima d’aquest entrenament? És culpable l’avi entranyable? Són culpables els nens càndids, el noi negre venjatiu, el noi negre reeducador, l’actriu solidària, el novel.lista humanitari (amb els animals)? Interessant. I molt més vist amb els ulls d’ara. Amb Obama a la Casa Blanca.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent