El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

DIES RÚFOLS, IMATGES MÉS PRECISES…

Això ve a dir un text, entre aforisme i fragment de dietari, escrit pel peruà Julio Ramón Ribeyro. L’he tret del seu llibre Prosas apátridas (Seix Barral 2007), l’únic que tinc d’ell. Com que ahir -l’endemà del 13D- va ser un dia rúfol i avui n’és un altre, transcric el fragment:

“La luz no es el medio más adecuado para ver las cosas…

…, sinó para ver ciertas cosas. Ahora que está nublado he visto por el balcón mayor número de detalles en el paisaje que en los días soleados. Éstos resaltan ciertos objetos en detrimento de otros, a los que dejan en la sombra. La media luz del día nublado pone a todos en el mismo plano y rescata de la penumbra a los olvidados. Así, ciertas inteligencias medianas ven con mayor precisión y con mayores matices el mundo que les inteligencias luminosas, que ven sólo lo esencial.” 

La gent que em coneix ja sap que m’agraden els dies núvols, però ahir no era núvol, era rúfol, ventós, plujós, en algun moment fins i tot nevisquejava (al Maresme). Les persianes grinyolaven, les veles dels bars s’inflaven, les decoracions de nadal gronxaven, els paraigües es giraven. La llum era d’aquestes que diu Ribeyro que posen tots els objectes en el mateix pla. Hi havia més ressaca que en un dilluns qualsevol (o jo tenia més ressaca, després de la Festa Major del nostre poblet). A Canet, dins un bar, unes noies parlaven de criatures, del desgavell dels caps de setmana, una va dir que el dia abans havia anat a votar cap al migdia i després havia anat no sé on més i a veure la iaia, les altres dues deien que elles també havien anat a votar, però a la tarda (i aquí van deixar el tema). Poc després, a la barra, un home deia que hi havia anat molt poca gent a votar -a Canet de Mar un 26 per cent (d’un cens molt ampliat), crec- i la seva interlocutora, la propietària del bar, deia que ella no hi havia anat perquè creia que no servia per a res. Un altre que seia una mica més avall va dir que “no us deixeu enganyar!”, que de gent n’hi havia anat molta, que el 30 per cent del cens -“del cens, sents?, d’un cens ampliat”- per a unes eleccions al parlament i per a un sol partit hauria significat majoria absoluta, “no us deixeu impressionar pel que diuen ara els polítics, vosaltres feu números!” Vaig anar a casa, a protegir-me d’aquell dia rúfol. A la ràdio oficial anaven tirant aigua al vi de les consultes. A la nit, a l’Àgora, els de la coordinadora de les consultes, amb cara de cansats, estaven a la defensiva (fins i tot desagradablement picats). Avui veig al diari, a les audiències televisives, que la nit de diumenge, el telenotícies vespre es va acostar al milió d’espectadors (es veu que el tema interessava força). Ja ho diu Ribeyro: la llum no és el mitjà més adequat per veure les coses.



  1. Hola,
    sóc de La Plana i puc dir que Osona Decideix ha treballat molt i bé.  A cada poble hi ha hagut voluntaris que han passat moltes hores de fred, tot s´ha fet amb il.lusió i convenciment.
    Entenc que es desmarquin, no s´ha polititzar el 13-D, ja prou que en tenim de partits.
    Recomano la lectura d´un article molt documentat a El Temps del dia 8 de desembre, allà s´explica què ha anat fent Osona Decideix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent