El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

DIES D’ADVENT (mogudets)

Encenem espelmes, que són dies d’Advent. Una per a Sant Andreu, joiosa data triada pel conseller Nadal, sí, sí, Nadal, per inaugurar -per fi- la nova carretera que ens ha de portar i treure del món màgic i aïllat del Lluçanès, des de i cap a la civilització. Fins i tot els dies que la misteriosa boira lluçanesa enterboleixi els somnis de la mainada de la Plana de Vic o els dies que el sol lluçanès converteixi la Plana en una vulgar estora de núvols per als déus lluçanesos. Una altra espelma per a sant Eloi, també conegut com a sant 1D, patró dels manifestants….

….sí home sí, el nou patró dels manifestants catalans i de les manifestacions o processons de la transfiguració. Gràcies a Sant 1D i a la seva grandesa a l’hora de manifestar-se, hi ha qui va caure del cavall, qui va pujar al Cel en cos i ànima i qui ha baixat als inferns. També hi ha qui encara no ho ha entès. Per cert, algú sap qui és aquest  tal Joan de la Carbassa gran? Per si un cas, encenem-li una altra espelma d’advent!
Encenem centenars de milers d’espelmes per a la "bona gent" i uns centenars de milers més per a la "gent de bona fe" i "per als enganyats", que van anar a la processó totalment venuts, sense saber on es ficaven, pobrets! Però prou d’espelmes, que tampoc eren tants! I ara, per acabar, una espelma ben grossa per a la Sagrada Constitució, que es venera demà, antiga festa de Sant Nicolau.

P.S. els seguidors de Feliu Ventura (vegeu post nostre, molt més avall) el podreu escoltar, m’han dit, a Sant Eulàlia de Puig-oriol el dia 7 de desembre. Tot un luxe!



  1. Un amic m’ha comentat -via correu privat- que no acabava de saber de què anava aquest post. He de confessar que a vegades jo tampoc sé de què va el meu post, però en aquest cas sí que ho sé. El post vol ser irònic. El post se’n riu de les presses dels polítics per inaugurar. El post, que és favorable a la nova carretera d’Olost, no vol deixar de senyalar que les noves vies de comunicació sovint malmeten la màgia (és com la llum elèctrica a les cases de pagès) dels llocs aïllats i perduts. El post està content amb l’èxit -rotundíssim- de la manifestació del dia 1D i fa conya sobre tots els intents d’abaratir-la que hi ha hagut…per cert, molt barroers, la majoria. I també fa conya d’alguns polítics que van anar a la manifestació amb la fe del convers. El post està en contra de les declaracions d’un polític que va deixar entendre, sense posar-se vermell, que els mitjans públics de Catalunya s’havien d’agenollar davant el PSC. En fi, que el post volia també convidar la gent al concert del Feliu Ventura. I la gent -fins i tot els que no han llegit mai el post- hi va anar i la sala es va omplir i el Feliu Ventura va triomfar.
    D’això i de més coses anava aquest post. Amic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent