El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

Publicat el 8 d'abril de 2010

CIGONYA BLANCA, CIGONYA NEGRA

Les cigonyes, què ho  fa que són tan decadentistes, tan poètiques, tan amants de l’art? Nien als llocs més alts, romàntics i tenebrosos, per exemple en campanars mig aterrats, en columnes dòriques de temples abandonats, en xemeneies de maó vermell dels vapors de l’era industrial…

A més a més porten les criatures. I per reposar ho fan sobre una sola de les seves cames llargues i primes (parentes del Bufa). Són rares! Però per rares les de la varietat cigonya negra. Diuen que aquestes són escasses, esquerpes i solitàries…vaja! En canvi les blanques, tan lentes en el seu caminar per prats inundats, tan espectaculars en el seu vol, tan altives dins els seus nius, les blanques ens porten les criatures. Per què? L’altre dia, anant pels Aiguamolls de l’Empordà m’ho preguntava; per què? Per què són les cigonyes, les blanques, les encarregades -segons la cultura popular- de portar la canalla a les cases? Segurament per allò d’arribar amb la primavera, per ser altes, fortes i tenir un bec llarg, per ser tan blanques (i pures)…si totes les cigonyes fossin rares, esquerpes i solitàries com les de la varietat negra, segur que ningú hauria pensat en elles (per fer un transport tan esperat, clar). Potser perquè de cigonyes blanques n’hi ha -de pas o fent estada- a molts llocs, a molts campanars (i tothom les veu). A mi ja m’estan bé les cigonyes, però també tinc ganes de pensar una mica més enllà i buscar-los alternatives. Per exemple, una au que hauria pogut ser perfectament l’encarregada de portar les criatures (en el seu cas, només nenes; i perdoneu la xaronada) seria l’elegant flamenc rosa. I els nens, doncs? Jo crec que els nens haurien pogut arribar penjant del bec d’un bernat pescaire (només els nens mascles, s’entén; i torneu a perdonar la xaronada). Però alguna cosa grinyola, amb aquests flamencs i els bernats: el flamenc es veu massa aristocràtic i el bernat massa salvatjot. Les cigonyes són molt senyores i al mateix temps es veuen molt casolanes. Jo em miro les cigonyes i tinc un calfred esquena amunt: són la deesa fertilitat, m’imagino. I viuen en uns llocs carregats de romanticisme, de vertigen, d’història. En castellà diuen que por San Blas la cigüeña verás y si no la vieres, año de nieves…Hi pot haver una dita més, més…? 



  1. Per coincidències mira la revista Presència d´aquest cap de setmana.

    Sempre m´ha agradat veure cigonyes, les últimes van ser a Soria fa un mes, seguint els passos dels anys que Antonio Machado va passar a Soria, fent classes en un institut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent