A L’OMBRA DEL DECAMERÓ, ens posem a l’ombra del Decameró. Ja ho diuen al meu poble: tot plegat farà catorze! I mira per on, som catorze. Ens posem a l’ombra del Decameró com ens podríem haver posat a l’ombra dels contes de Canterbury o a l’ombra d’un cirerer. Qui faci l’ombra és el de menys, l’important és l’herba que hi ha sota, el jaç, la migdiada. I nosaltres (tots nosaltres). Som catorze arreplegats i arreplegades, amb tots els respectes, que tenim aquesta dèria del llegir i l’escriure i ens ha agafat la beterola de provar, d’experimentar, en el llapissós camp de les pessigolles, la coïssor i la folgança. I cregues que ens ho hem passat bé. Ara us enviem la pilota, les pilotes, a vosaltres, possibles lectors. Si us ve de gust, aneu a la llibreria i dissimuladament agafeu el volum (sempre podeu dir que és un encàrrec). I correu cap a casa. Ja direu què. Per a nosaltres, els catorze lletraferits, ha estat un grat divertimento (quedi clar, feliços lectors, que quan deia que hem provat la folgança em referia a la representació literària d’aquesta activitat, eh!). Vam fer una presentació sonada a l’Ateneu Barcelonés, la nostra “casa mare”, però en vindran d’altres. Com diu un personatge del llibre, nena, no t’ho pots perdre!