El camp de l'Erra

Dos gatons dins un cistell, un gall de raça Prat, el mont Cervin, el llac Léman, un porc amb corbatí, una àliga pescadora a punt de baixar, una rossa oberta de cames, un bomber musculat (amb mànega), granulos diana (aliment pel seu bestiar), la guspira de la vida, el Teo va al zoo, les tres bessones pugen en globus, bob el manetes..

Som de ple al temps dels calendaris…equip de bàsquet en pilotes, dones operades, calendari solidari amb Chiapas, calendari d’advent, calendari escolar, calendari de races canines, de cases de pagès, de campanars, de portes i finestres, el calendari pirelli (una bellesa amb poca roba, entre trompes d’elefant), calendari de nines famosa, calendari de clics, calendari de circs, de carpes, de llobarros, de famosos, de tres gatons dins un cistell, de cadells sortint del cistell, de cistells i altres artesanies, de quadres famosos, de pintures romàniques, de paisatges suïssos, de places de París, d’obres de Gaudí, de partit polític, de sindicat, d’agrupació sardanista, de sants i santes, del barça, de pubs d’Irlanda, quatre gatons dins un cistell, cinc gatons dins un cistell, quadres de Monet, de Manet, de cotxes, de motos, de ties conilles en moto, de bicicletes, de patinets, de noms de carrer de París, de monuments, de cares del món, de la creu roja, de creus de terme, de platges, de muntanyes, de sis i set i vuit gatons dins un cistell, etc, etc i etc. (i me’n deixo). El pas del temps, en mans dels calendaris -o en mans dels que fan i pensen calendaris- agafa totes les formes, colors i idees del món (encara que als calendaris hi hagi més dies negres que vermells).