El camp de l'Erra

Només em puc vanagloriar d’haver guanyat un trofeu durant la meva, ja dilatada, vida. Es tracta de la copa d’un torneig d’scrabble que vam fer -en fa d’anys!- entre tres amics. La placa de la copa -que conservo com un tresor- duu els noms dels tres participants: Toni, David i Ramon. El torneig va ser renyit, va durar unes setmanes i el recordo amb nostàlgia…
No he participat mai en cap d’aquests tornejos virtuals d’scrabble, ni tampoc en cap de les lligues que es fan en bars o clubs de Catalunya. Amb treballs si he resolt una o dues de les jugades d’scrabble que posen alguns diaris a les pàgines de passatemps. No em puc considerar un adicte a aquest joc. Amb tot, crec que l’scrabble forma part de la meva vida. Mai he deixat de jugar-hi, però ara fa un temps faig partides amb més assiduïtat, amb la família. Avui, a l’hora de fer aquest post, he vist la capsa verda damunt l’escriptori, amb el seu lema: cada paraula compta! No sé, m’han vingut ganes de parlar-ne! He visitat algunes pàgines web dedicades al joc i he descobert que l’inventor va ser un bon home de l’Estat de Nova York, que l’any 1931, durant la Gran Depressió, va perdre la feina. També he descobert que hi ha afeccionats tan diversos com l’Sting, la Reina d’Anglaterra o el Salvador Alsius. Però per acabar aquest homenatge, tenyit de nostàlgia, he recordat que la primera vegada que vaig jugar a l’scrabble va ser en un hotel de les vores del llac d’Aiguebelette, a la Savoia, on em vaig passar un estiu fent de cambrer i aprenent francès. De les moltes coses que vaig aprendre llavors, jugar al joc de les paraules és una de les que més m’ha durat i més moments bons m’ha donat. Éls moments de seure al voltant d’una taula, ben acompanyat, i jugar amb les paraules, l’estratègia i la sort!