El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

Publicat el 13 d'agost de 2008

AQUESTA SENYORA (Fernández de la Vega)

Maria Teresa Fernández de la Vega em fa pensar en aquelles mestres que hi havia a les escoles públiques dels nostres poblets a finals del franquisme…i que no necessàriament havien de ser franquistes. Aquelles “señoritas” venien de províncies allunyades, parlaven un castellà sobri i pausat i vestien una mica més alegres del que semblaria prudent…
Gràcies a aquelles “señoritas” vam aprendre allò de “El gato la miraba, laran, laran larito, el gato la miraba, con ojos golositos…” o bé cançons molt més boniques i suggerents, com aquella de la transhumància: “ya se van los pastores para la majada, ya se queda la tierra triste y callada; ya se van los pastores a la Extremadura, ya se queda la tierra triste y oscura!” En fi, que ens van omplir el cap amb un imaginari nou. I ara, cada vegada que sento la veu greu i contundent de la senyora vicepresidenta del Gobierno, em ve a la memòria alguna d’aquelles mestres de nom compost, altes , seques i de vestimentes virolades (roses, verdes, turqueses), guarnides amb collarets de perles majòriques i braçalets de fals ivori,  que xisclaven davant d’una aranya o una granota, que tenien una veu gruixuda però maternal i que ens duraven menys que un curs. Però la Maria Teresa, amb el seu aire retro de senyoreta de províncies, a vegades diu coses que a mi, la veritat, m’esgarrifen una mica. Per exemple quan diu -fa poc li vaig sentir- que “estén tranquilos los ciudadanos, que no vamos a permitir…etc., et.,” referit a la consulta d’Ibarretxe. I no va precisar a quins “ciudadanos” es referia, perquè clar, n’hi deu haver alguns que van quedar tranquils i uns altres -igualment respectables- que devien quedar emprenyats (i també són ciutadans, tot i no pensar com ella). I ara, “aquesta senyora”, que diria el conseller Castells, també ha renyat al president Montilla, amb un to de perfecta senyoreta de las “Escuelas Nacionales”…Certament, la senyora Fernández de la Vega ve del psuc i l’antifranquisme i jo la respecto per la seva trajectòria i el seu càrrec, però a vegades quan parla, no trobeu que fa venir com unes esgarrifances?



  1. A mi em fa una mica, només una mica, de por, perquè té un alt índex d’acceptació entre els “ciudadanos”, perquè se la veu massa segura, perquè tot el que diu s’ho creu, perquè és un clar exemple que la seva etapa catalana li ha servit per conèixer com som i conèixer els nostres punt dèbils, perquè té (o tenia) casa a Vilanova i la Geltru i allà pot connectar amb en Piqué, perquè té força política i el seu càrrec no és de quota…

  2. A mi, Ramon, la senyora Fernández de la Vega de vegades em fa venir esgarrifances i de vegades em provoca cagarrines, ves per on. Però els “ciudadanos”, per a ells, ja sabem perfectament qui són: els espanyols d’una peça (que ells en diuen “constitucionalistes”), i no pas tants catalans o tants bascos de pedra picada (que ells mateixos en diuen “nacionalistes”).

  3. Com bé diu el Ramon, a mi em recorda les señoritas Luisa i Lolita, mestres nacionals, productes de l’ensenyament postfranquista que nosaltres encara vam viure a l’escola de Prats. Ens parlaven en castellà i “exigien” regals per Nadal…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent