AMB L’E-BOOK A LA BUTACA…
Què passarà ara? Tot són preguntes. Tot són dubtes. Però el llibre digital, l’e-book, es comença a imposar. Com sempre, hi ha dues visions extremes:la dels negatius i tremendistes, per una banda, i la dels càndids i optimistes, per l’altra. Però, clar, què passarà amb les llibreries, biblioteques, sales d’estar de les cases…?
Diu l’Ernest Folch que l’e-book anirà sobretot a favor de l’autor. Potser sí. Perquè el llibre arribarà a més mans i més de pressa (se’n vendran -baixaran- més, però a un preu més baix). També diu, l’Ernest, que fins ara el llibre en català s’ha beneficiat de les descàrregues: s’ha equilibrat, comparat amb la venda en paper, la ratio entre català i castellà. També m’ha semblat entendre que deia, l’Ernest, en una entrevista a l’Avui, que part de l’estalvi que es farà en distribució anirà a l’autor. Tot això està molt bé. I ja ho anirem veient. Però hi ha coses que em costen d’imaginar; per exemple, què passarà amb les llibreries, que a part de vendre llibres també són focus d’activitat cultural? I amb les biblioteques? I amb les sales d’estar, les lleixes, la tranquil.litat de veure una renglera de llibres als despatxos? I, sobretot, em preocupa una cosa molt menys concreta, però molt més personal: ¿què significarà, un cop asseguts a la butaca -o mig incorporats al llit-, la pèrdua de pes a les mans, damunt la falda, la desaparició de l’olor i el tacte del paper, la reducció de les tapes, aquell gruix a les mans, el subtil lligat…? I si es pot fer zàping de llibres, com haurem d’escriure els autors? Ai, ai! De totes maneres, no em penso girar d’esquena al fenomen. Però tampoc m’hi penso tirar de cap sense pensar-hi abans!
No sóc una gran lectora però, quan ho faig, m’agrada el petit cerimonial de cercar un llibre a les prestatgeries de casa, deixar que sigui ell el que em reclami des de les lleixes o piles d’una llibreria… si fins i tot m’imprimeixo els teus posts per a llegir-me’ls tranquilament al sofà estant!!
Ep, Ramon,
la nostàlgia del paper passarà ràpida. En quatre dies tots amb ereaders al metro…
Només cal veure l’iPad per saber que l’evolució està al caure.
Sí, jo també sóc molt de prestatgeria, però començo a tenir ganes de portar-ho tot en una motxilla i deixar les bones (i cuidades) edicions per al paper.
Salut!
Us enrecordeu de “Apocalípticos e integrados”, d’Umberto Eco? Plenament vigent, ara mateix…
L’opinió de l’Ernest Folch… bé, voleu dir que és una opinió desinteressada? Aquest senyor ha muntat un tinglado amb més pa que formatge, intencions astronòmiques i aspiracions de lobby que, tres mesos després de fer-se públic, s’ha quedat amb un pam de nas; el que interessa és fer soroll, que se’n parli, i poca cosa més. Doneu una ullada al web, i veureu, per una part, quina col.lecció d’evidències, obvietats i llocs comuns; i, per una altra, quina lletra petita més… curiosa. Doneu una ullada a les “novetats”, i mireu de trobar un llibre que tingui menys de sis mesos en format paper – a part del Premi Sant Jordi, però aquest es pot descarregar per la mòdica suma de 20 euros, exactament el mateix preu que l’edició en paper!-.
Això de que va a favor de l’autor és una animalada: mireu els webs per baixar arxius, i que algú gosi apostar per què els llibres no es pirategin; algú de vosaltres no ha vist una pel.lícula que li ha deixat un amic? I no s’ha fet una còpia per guardar-la? El pirateig dels futurs -perquè dels que hi ha actualment a disposició no crec que ningú hi estigui interessat- e-books el dictarà el “mercat”: si són desitjables es copiaran, i l’autor, ai-làs, no en veurà ni un duro.
Així doncs, és veritat que alguns llibres arribaran a més mans, però que no l’hauran pagat -i suposo que l’EF només pagarà drets dels que vengui ell, i no de les còpies il.legals que circulin, no?-, però això de que arribaran “més de pressa”… Més de pressa que què? Més que passar per la llibreria a buscar-lo? Quant “més de pressa” doncs? Deu minuts “més de pressa”?
Pel que fa a l’equilibri català-castellà, la dada que dóna l’inefable EF és falsa: és impossible esbrinar la quantitat d’e-books que s’han venut, i les xifres que donen els editors tan fiables com les d’aquest senyor que passa ara pel carrer -o menys encara, que el senyor no hi té cap interés…-; per fer-nos-en una idea, només cal donar una ullada a la disponibilitat de títols en ambdós idiomes: 20 a 1 a favor del castellà. O mirar el mercat del llibre en general, només a Espanya… I no crec que les xifres en català siguin més altes perquè els catalans siguem més geeks, mentre que “els altres” van encara amb bicicleta.
Opinions insidioses a part, és veritat que el tema és apassionant… No crec que els e-readers triomfin més enllà de quatre tecnòfils -¿per què tothom deia que seria el regal d’aquest nadal passat, i ara ningú, ni l’EF, no diu ni piu?-, i fins que surtin dispositius més polivalents, en la línia de l’iPad i similars. Però els llibres electrònics sí que crec que tenen futur: en un format públic i compartit; i amb el temps. Pensem que estem en un país -o en dos- a la cua en xifres de lectors i que, desenganyem-nos, qui no llegeix en paper no llegirà en un e-reader. Les llibreries, per tant, tenim el futur assegurat, al menys a mig termini, perquè la feina de prescripció, diàleg, recomanació, l’haurem de seguir fent… O és que, com a lectors, ens haurem de guiar només pel que digui “la faixa” -multimèdia, això sí- de l’e-book?
Ramon: tirar-s’hi de cap, ni pensar-ho, però ignorar el fenòmen, tampoc: cal esperar una mica, i veure quina és la tendència en matèria de dispositius, de sistemes operatius i de formats; esperar que l’oferta valgui la pena -ara no s’ho val de cap manera-, i comprar els llibres que no volem tenir en paper, doncs és indiscutible que ambdós formats conviuran amb tota tranquilitat.
Joan Flores Constans
Llibreter
El Ministerio de Cultura ha publicat un estudi referent a l’e-book, força interessant perquè contempla els múltiples punts de vista de tots els “afectats”:
http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/LIBRO_ELECTRONICO_2010.pdf
Salut!
Joan Flores Constans
Llibreter