El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

Publicat el 3 de maig de 2007

ALLÒ DE TALLINN

No sé què pensar d’allò de Tallinn del cap de setmana passat. A vegades les ciutats de rondalla, els centres històrics patrimoni de la humanitat, els antics ports hanseàtics (que semblen decorats de conte dels germans Grimm) amaguen baixes passions, drames, odis ancestrals. A més, la capital d’Estònia és coneguda també irònicament com a Tallinki, perquè s’ha convertit en un dels llocs d’oci preferits dels habitants de Helsinki, a poca estona de ferri, per als caps de setmana: alcohol i dones a preus bàlitcs!

Centenars de turistes d’altres nacionalitats desembarquen també a Tallinn de creuers luxosos, buscant fotos, carrers patrimoni de la humanitat i potser alcohol i gresca. Prop del 35 per cent de la població de Tallinn és d’origen rus. No deu ser fàcil ser d’origen rus sota el nou Estat estonià, però segur que encara era molt més difícil ser estonià sota domini soviètic (o rus i demòcrata sota domini soviètic). A vegades, el nacionalisme rus fa una curiosa barreja entre la nostàlgia soviètica i de l’Exèrcit Roig i una nova idea imperialista de Rússia, que els fa perdre les proporcions. A vegades els estats petits, que volen preservar la seva identitat davant dels gegants depredadors de cultures menudes, poden també arribar a perdre les proporcions. M’hauria agradat sentir l’opinió d’un escriptor rus i àcrata com Dovlátov, que va fer de periodista a Rússia i també a Tallinn, quan Estònia era una República Socialista Soviètica, i de tots dos llocs en va ser expulsat, per no voler seguir les directrius del règim. M’hauria agradat preguntar-li si sap què volen aquests joves russos de Tallinn, que reivindiquen l’Exèrcit Roig, i què volen aquests estonians, que fan veure que no recorden qui els va ajudar a alliberar-se dels nazis. O si tot plegat no és res més que un botelló de ciutat turística envernissat de revolta identitària i amplificat pels imperials de sempre. Però Dovlátov, que també aixecava massa la botella, és mort. Va morir a l’exili, a Nova York. Podria ser una bona lectura, crec, per entendre una mica més això de Tallinn del cap de setmana passat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent