El camp de l'Erra

L’edició que tinc és de 1982, la tercera. Això vol dir que la vaig llegir -com a lectura obligatòria- a segon o tercer de BUP. Als setze anys. I als meus setze anys aquesta obra tenia unes quantes coses que la feien estranya: la portada, que era una foto sèpia de dues nenes (una d’elles amb el cap marcat amb una rodona de rouge de llavis). El lloc de naixement de l’autora: Madrid. I el títol, que feia pensar en una altra mena de cosa…..

Matèria de Bretanya és d’aquells llibres que et deixen un esquerdill a l’ànima. La mort de la seva autora, la Carmelina Sánchez-Cutillas (i Martínez del Romero) aquest febrer, m’hi ha fet tornar. No recordava gairebé res de la primera lectura de la novel.la, només una sensació de surar per les seves pàgines. I el nom. El nom, no sé per què, no l’havia oblidat. Tornar-hi ara ha valgut la pena. El llibre és sensual, líric i nostàlgic. El retorn al món de la infantesa en una vila alacantina -Altea- dels anys trenta té tots els gustos, totes les olors, totes les esgarrifances, tota la teatralitat, tota la humanitat que només la infantesa sap veure i conservar. És igual si és Altea als anys trenta, Santa Eulàlia de Puig-oriol als anys setanta o, què hi sé, el Canet de Mar dels anys deu del segle XXI. El de la infantesa és un temps intens i únic. Les paraules, els noms dels llocs se’t fiquen molt endins i agafen significats amplíssims i es converteixen en històries i contes de la vora del foc…Aitana, Puigcampana, la serra de Bèrnia, Capnegret, la vall de Tàrbena…i els noms de les persones són autèntiques biografies…el tio Mut, el Moreno, la tia Agnamaria, la Cantarrana, la Canària, Teresa la telegrafista. I els records les persones els “guarden al seu si” (com les dones de l’Altea d’antany hi guardaven, dins un mocador nuat, els diners o les joies). El “si” era la regatera. Carmelina, dona d’empenta al País Valencià dels anys foscos, es pintava els llavis, fumava i tractava amb intel.lectuals com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner o Vicent Andrés Estellés. Deliciosa aquesta Matèria de Bretanya. Lluny queda aquell País Valencià.