El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

AGAFA UN DALLÒ I ESMORZA

L’any vienent serà l’any 14. Hi haurà el tricentenari d’aquella famosa derrota d’aquí (i de tothom), i el centenari d’aquella guerra de més amunt, la Gran Guerra, l’europea (i de tothom). Ja se sent per tot arreu una xup-xup…

Del tricentenari d’aquí, i dels seus fruits literaris, potser en parlarem un altre dia; ara anem a França. I ja ens ho imaginem. Flors als monuments de cada poble, de cada racó de la province, aux enfants morts pour la patrie, etc., etc. Flors i discursos i tot plegat, com diuen els vells, tot plegat farà catorze! I dins la xup-xup, o al voltant de la xup-xup, surt el llibre de l’Echenoz, traducció al català d’Anna Casassas, editorial Raig Verd. El llibre, que es diu “14”, així, pelat, pot ser una bona tria: explica aquella guerra que tantes “rieres de tinta” (per no dir rius i caure en un lloc comú, ehem), que tantes “aixetes de tinta”, que tants “xàfecs de tinta” ha fet córrer, rajar, caure? La novel.leta de l’Echenoz és una aproximació a uns fets i a una època, portada a terme amb una contenció que fa feredat. Vull dir que tenim tota l’estona el cor al puny (i perdó pel lloc comú) i un nus a la panxa (més disculpes) i cap llàgrima…que se sàpiga. En fi. Allà hi trobareu -els que llegiu la novel.leta- l’absurd funcionament (tan racionalment absurd) d’una guerra que t’arriba i dius, coi, no saps com i ja et trobes en una trinxera. I, coi, de cop tot s’ha girat com un mitjó. Per això dic que totes les guerres són de tothom. I en aquest llibre no es diu d’on són “els altres”, només en diu “l’enemic”. Cony sé jo d’on cony és aquest pobre soldat a qui has de disparar i si no ho fas ets home mort. I que quedi clar que les bèsties també pateixen, en una guerra. I et vénen ganes de dir als que en treuen profit (i ara, perdó per la candidesa), et vénen ganes de dir-los que agafin un dallò i ja ho saben. Apa. A esmorzar. La novel.la comença amb una frase terrible: “Com que feia un temps preciós i era dissabte, dia que el seu càrrec li permetia descansar, l’Anthime havent dinat va sortir a fer una volta amb bici.” Sabent el que ha de venir després, esgarrifa. Un llibre que us agradarà.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent