El camp de l'Erra

L’any vienent serà l’any 14. Hi haurà el tricentenari d’aquella famosa derrota d’aquí (i de tothom), i el centenari d’aquella guerra de més amunt, la Gran Guerra, l’europea (i de tothom). Ja se sent per tot arreu una xup-xup…

Del tricentenari d’aquí, i dels seus fruits literaris, potser en parlarem un altre dia; ara anem a França. I ja ens ho imaginem. Flors als monuments de cada poble, de cada racó de la province, aux enfants morts pour la patrie, etc., etc. Flors i discursos i tot plegat, com diuen els vells, tot plegat farà catorze! I dins la xup-xup, o al voltant de la xup-xup, surt el llibre de l’Echenoz, traducció al català d’Anna Casassas, editorial Raig Verd. El llibre, que es diu “14”, així, pelat, pot ser una bona tria: explica aquella guerra que tantes “rieres de tinta” (per no dir rius i caure en un lloc comú, ehem), que tantes “aixetes de tinta”, que tants “xàfecs de tinta” ha fet córrer, rajar, caure? La novel.leta de l’Echenoz és una aproximació a uns fets i a una època, portada a terme amb una contenció que fa feredat. Vull dir que tenim tota l’estona el cor al puny (i perdó pel lloc comú) i un nus a la panxa (més disculpes) i cap llàgrima…que se sàpiga. En fi. Allà hi trobareu -els que llegiu la novel.leta- l’absurd funcionament (tan racionalment absurd) d’una guerra que t’arriba i dius, coi, no saps com i ja et trobes en una trinxera. I, coi, de cop tot s’ha girat com un mitjó. Per això dic que totes les guerres són de tothom. I en aquest llibre no es diu d’on són “els altres”, només en diu “l’enemic”. Cony sé jo d’on cony és aquest pobre soldat a qui has de disparar i si no ho fas ets home mort. I que quedi clar que les bèsties també pateixen, en una guerra. I et vénen ganes de dir als que en treuen profit (i ara, perdó per la candidesa), et vénen ganes de dir-los que agafin un dallò i ja ho saben. Apa. A esmorzar. La novel.la comença amb una frase terrible: “Com que feia un temps preciós i era dissabte, dia que el seu càrrec li permetia descansar, l’Anthime havent dinat va sortir a fer una volta amb bici.” Sabent el que ha de venir després, esgarrifa. Un llibre que us agradarà.