Acció de gràcies
Avui, dia d’Acció de Gràcies pels estatunitencs (poble que en moltes coses admiro), aprofito per agrair la collita, en tots els camps, que hem tingut aquest any: copa d’Europa, Estatutet, Estrelles Michelin…Amb tot, em sorprèn que no hi hagi aquí cap comerç (llegeixis àrea o centre comercial), que ens proposi una oferta de gall d’indi (al meu poble, indiot) farcit i envasat al buit per menjar a casa, en fàmilia, en data tan assenyalada…
De la mateixa manera que el Halloween, que ha de competir amb la Castanyada, els panellets i el vi bo, s’està implantant a marxes forçades (ajudat per la televisió, Port Aventura i les escoles públiques), no entenc perquè el Thanksgiving Day, que no té cap competència important el quart dijous de novembre, no s’està implantant a les llars catalanes al mateix ritme. Seria bonica una trobada familiar prenadalenca; es podria aprofitar per organitzar les cagades de tió, repartir els paperets de l’amic invisible, donar les cartes de reis als avis o passar-se les receptes de l’escudella i la carn d’olla, a un mes vista. De veritat que no ho entenc, tan bé que aniria una jornada de compres, àpats, regals… precedida per grans mercats de l’indiot, fires del gall d’indi i tradicionals rebosts del farcit. A mi, personalment, el Dia d’Acció de Gràcies és una festa que em cau bé. Per què no triomfa? Deu ser perquè els catalans som un poble desagrait de mena!
No s’implanta perquè si fos festa el quart diumenge de novembre gairebé ja empalmaríem amb la Immaculada Constitució i amb Santa Eulàlia de Mèrida. I de seguida ja vénen els torrons. En fi, que entre l’indiot d’Acció de Gràcies i el pollastre rostit de Nadal agafaríem un empatx… La nostra dieta de final d’any es podria resumir amb allò de "d’oca a oca i tiro perquè em toca".