ACABAR DE PASSAR L’HIVERN (ficats dins un quadre de Bruegel)
L’hivern ideal seria el que es viu dins un quadre de Bruegel el Vell. Ja sabeu: riu glaçat, patinadors joiosos, teulades amb fort pendent, arbres negres, neu a dojo, pagesos flamencs enriolats, arbres pelats, gresca. Sempre hi ha, però, alguna cosa que inquieta…
Per exemple uns caçadors que tornen amb les espatlles abaixades, negres, tristos, sense caça. O un establiment públic, gèlid, on es fa el cens (o on es cobren els impostos sota l’ombra despietada del Duc d’Alba)…depèn del tema. En el cas del quadre que hem triat per acabar de passar l’hivern actual, la cosa inquietant seria el famós parany per a ocells que hi ha a la dreta, entre els arbres. Segons la monografia sobre Breuegel el Vell (no us penseu, una de Taschen, d’aquelles que es compren per nou o deu euros en un Happy Books, que un cop cada any, almenys, em miro, remiro i llegeixo) aquest parany que espera ocells vol ser un avís de la fragilitat del món. I dels perills que ens ronden. Així, els patinadors -tan feliços i ingenus ells, malgrat el fred i la intempèrie- són pintats de la mateixa mida que alguns dels ocells que estan a punt de caure en el parany. El parany és una porta vella que s’aguanta amb un bastó i que té uns grans a sota (tot plegat molt senzill, però mortal). No se sap si Bruegel volia dir: “a viure que són quatre dies!” o bé “sigueu prudents, sempre!” O bé no volia dir res i els ocells són grossos com els patinadors només per qüestions de perspectiva. Bruegel potser no era un moralista, potser “només” era un artista. I gran. Molt gran. Per això a mi -i a molta gent- ens vénen ganes cada hivern d’entrar dins un quadre nevat de Bruegel (tot i les amenaces que sempre ronden).
P.S. Vull dedicar aquest post a una bona persona que va estimar la vida i avui ens ha deixat: l’avi de Calella.
Crec que es tracta d’un dia especial, potser de festa i el pintor vol que el paisatge fred s’humanitzi. No deuria ser habitual que tanta gent patinés en un poble petit com aquest.
William Carlos Williams, el gran poeta presumptament imaginista nord-americà, va dedicar tot un llibre a la pintura de Brueghel (que fa un temps van traduir els de Lumen: Cuadros de Brueghel). Ara jo torno de quatre dies revitalitzadors a Londres, i entre els molts llibres (de vell i de nou) que m’hi he firat, hi ha els Selected Poems d’aquest mateix autor, tan recomanable. Em fa gràcia constatar que, en tornar a llegir el teu bloc, Ramon, poses el mateix quadre bruegelià que també il·lustra la coberta del llibre de poemes (Caçadors en la neu).