A LA CATALANA DE CARGHJESE (Amb afecte)
L’estiu passat, en un poble de Còrsega, a la bellíssima Carghjese, al nord d’Aiacciu, vam conèixer la Colette. La Colette, filla de Morellàs (el Vallespir), vídua d’un metge cors, mare de fills corsos i àvia de néts corsos, és feliç a l’illa de la Bellesa, on viu en una casa agradable envoltada de la seva gran família corsa. Però ella se sent catalana.
La Colette, l’entranyable Colette, ens va convidar a casa seva, ens va oferir muscat de Ribesaltes i ens va assegurar que aquella nit, després d’haver pogut parlar una estona en català amb nosaltres, dorimiria molt més a gust. " Ah, a l’estiu, quan vaig a Catalunya, ah, commme je me regale, je me regale…", ens deia en un francès acatalanat o en un català afrancesat. "Ai que feliç que sóc de tenir-vos aquí, el cor em fa pum, pum, pum!" La Colette, amb dues llengües sobreposades -francès i cors- i amb el mar pel mig, sent una gran nostàlgia de la seva joventut a Morellàs i de la dolça Catalunya, però sap que la seva vida és a Còrsega, vora la seva família, perquè a Morellàs "ja no hi tinc ningú, només tombes!" Vam conèixer la Colette després de preguntar en un carrer de Carghjese, a una gent que prenia la fresca, quin era el camí a seguir per tornar a Aiacciu. El Biel els va dir que érem catalans i llavors, la gent que prenia la fresca es va esverar: "nosaltres tenim una veïna, la Colette, que sempre diu que és catalana. Ara l’anem a avisar…" I així fou com vam conèixer la Colette, una dona entranyable que té un porró amb barretina a la lleixa de la xemeneia i que canta cançons catalanes a les seves nétes corses i les mestres es pensen que les cançons que canten aquelles nenes "deuen ser russes!"
Si per casualitat la Colette llegís això, sàpiga que quan pensem en aquell dia a Carghjese, el nostre cor també ens fa pum, pum, pum..