A la Borsa hi van, d’una banda, estalviadors, i d’altra, especuladors. Els estalviadors es fiquen a Borsa perquè és recomenable que una part de l’estalvi – l’estalvi a llarg termini – estigui en renda variable. Si algú es planteja un estalvi a, diguem, deu anys vista, és molt difícil que perdi diners a la Borsa; si més
En el post anterior, vaig explicar algunes experiències lingüístiques del meu viatge a l’Alguer. Com vaig dir, em va fer la impressió que la presència del català no és ni simbòlica ni folclòrica i que déu n’hi do de la gent que el parla. Què fa la Generalitat a l’Alguer? És fàcil de resumir
A principis de setembre, vaig passar cinc dies a l’Alguer. Va ser un viatge inolvidable, per raons que no venen al cas, però vaig empipar-me de valent amb la Generalitat, el Montilla i la seva política d’aparador. ` M’havien dit que això del català a l’Alguer era poca cosa més que un reclam turístic, però jo el vaig
Com deia al post anterior, no sóc, o no crec ser, ni un freaky ni un polític, ni tampoc un polític freaky, que tampoc són tan difícils de trobar, ni un escriptor de relats eròtics. També corre per la blocosfera un especimen característic que és el que escriu un bloc com a eina d’auto-promoció personal.
Sóc un seguidor apassionat d’això dels blocs, tot i la meva escassa habilitat internàutica. Els blocs són dels pocs espais on les notícies que representa que ens interessen no són, encara, seleccionades al servei d’interessos inconfessables. Com a lector, he observat que quan trobes un bloc que t’agrada i comences a navegar amunt i avall pels apunts, acabes