23 de gener de 2009
Sense categoria
2 comentaris

Tremosa i el cafè del Majestic

Ja retirat, el President Pujol va tenir l’amabilitat de presentar un llibre meu. Tanmateix, és un home cordial i franc, i em va donar peu a un comentari que feia temps que tenia al pap:

President, de tot el que vau fer durant el vostre mandat, el millor de tot, sense discussió va ser el cafè del Majestic.

Coneixent la meva aversió als que seien a l’altra banda de la taula, el President es va mostrar desconcertat.

– Majestic? Què vam signar, al cafè del Majestic?

– Vostè potser no se’n recorda, però va ser molt important. Com deu recordar al Majestic van signar-se acords – cessió d’impostos, infraestructures, etc. – que no van servir per gairebé res, i que fins i tot van ser contraproduents, perquè els seus adversaris no tenien cap intenció d’actuar lleialment. La cessió d’impostos si va acompanyada d’una retallada d’inversions proporcionalment més gran no implica cap benefici econòmic, i perjudica la imatge del país.

El President feia cara d’astorament i anava a intervenir, però li vaig demanar que em deixés acabar.

– A l’hora del cafè, quan ja estava tot pactat, en Macià Alavedra va tenir la pensada de demanar que el Port de Barcelona es gestionés a través d’un consorci on l’estat no hi tindria majoria. Vostè, segurament, estav en aquell moment parlant català a la intimitat, i dubto molt que l’Alavedra conegués la importància de l’assumpte, que devia haver-li apuntat algún col.laborador de segona fila. Doncs bé, gràcies a aquest detall, el port s’ha gestionat racionalment i amb eficàcia. Des de llavors ha esdevingut en el quart port mundial en trànsit de passatgers. Si hagués continuat en mans de l’estat, com ha passat amb l’aeroport, a data d’avui no hi hauria les riuades de turistes que Rambla i Passeig de Gràcia amunt, fan que el comerç d’aquesta artèria sobrevisqui – està demostrat que al Passeig de Gràcia només hi compren els turistes.

He de dir que el President no s’ho va prendre gens bé però que tot i això va fer una presentació molt entusiasta del meu llibre”.

Això d’aquí dalt és la transcripció d’una anècdota explicada per en Tremosa en un sopar d’unes vint persones, fa sis o set mesos només.
Ara que els mitjans semblen entretenir-se en treure anècdotes d’en Tremosa com a antiestablishment convergent, aquesta n’és una més.

Per la meva part, considero que l’independentisme català té només dos cervells privilegiats, que són el López Tena i el Tremosa. Recomano sense la més mínima reserva tots els seus llibres i els articles de l’Avui. Llàstima que com a orador sigui massa fred i tingui la veu atiplada.

Que l’Artur Mas l’hagi fitxat és un reconeixement de l’error del pacte amb Zapatero que, des del meu punt de vista, parla a favor d’ell.

  1. Aquest el Tremosa si no està d’acord amb l’Estatut, amb el Majestic, es caga en l’Artur Mas, etc., el millor que podria fer és no entrar a Convergència i no anar a darrera e mòmio del Parlament Europeu.S’ha fumat el poc prestigi que podia tenir amb aquesta decisió oportunista

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!