Que et moqui la iaia

Això del PSC va ser un invent hàbil d’en Joan Raventós i companyia per integrar-se al PSOE, fer-se amb el vot inmigrant i salvar la cara. Tothom ha sabut sempre que la única variable electoralment important pels socialistes catalans era el carisma del líder del PSOE. L’electorat del PSC és  gent que s’informa per la tele i no es complica la vida.

La única cosa que els socialistes catalans han fet contra el criteri del PSOE  és formar el tripartit. El PSOE volia Mas al govern català i els socialistes recolzant-lo des de fora, i el PSC va fer servir la seva independència orgànica per ànsia de poder.

Què ha provocat aquesta decisió “independent”? Ras i curt, catalanofòbia. Com que els socialistes es recolzen en els independentistes per governar Catalunya, la dreta espanyola utilitza els catalans per atacar els socialistes, perquè es bén sabut que cagar-se en nosaltres és una cosa que ven a les espanyes. L’entrada d’Esquerra al govern català provoca una reacció hostil contra qüestions tan importants com la inmersió lingüística, – que Convergència havia aplicat  durant vint anys sense que ningú no es queixés -, que només té per objectiu desgastar el socialisme espanyol.

Jo crec que a Catalunya el que li convé és que els socialistes catalans abandonin el poder d’una vegada, i que governin els convergents, recolzats de fora pels socialistes o els populars. O una coalició nacionalista Esquerra – Convergència. Fins i tot una majoria absoluta socialista a Catalunya seria millor que el tripartit. Quan els socialistes deixin de recolzar-se amb els d’Esquerra ens deixaran tranquils

La única cosa que justificaria una coalició del nacionalisme català amb els partits estatals és el compromís de celebrar un referèndum per la independència. Si hem de patir els atacs dels espanyols, almenys que sigui per un objectiu contundent, i no per la porqueria aquesta d’estatut que ens han encolomat.

Això del finançament és una enredada com una casa de pagès, com van enredar el Pujol amb els pactes del Majestic i totes aquestes collonades. El poder és a Madrid, i es signi el que es signi, la única opció a banda de la independència és tenir bones relacions amb els que manen. Sembla mentida que entre tots no ho sapiguem veure.

Ja sé que això és música celestial perquè els polítics van a la seva i només es mouen pensant en rendibilitats electorals, i no en l’interès de Catalunya. Però em venia de gust dir-ho, i ja està dit

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!