Moreno i companyia

Coses dels Moreno

14 de gener de 2018
0 comentaris

L’harmonia de Turballos

L’harmonia de Turballos

De segur que a ell no li agradarà veure’m escrivint-li un obituari a aquestes hores de la nit. Com si el vera, se’n deu haver anat de puntetes sense gosar donar faena als àngels. I malgrat tot, els impulsos i el sentiment m’obliguen a dibuixar ni que siga un esbós de la seua persona irrepetible.

Però abans de traçar les primeres línies deixeu-me apuntar l’encaix necessari sense el qual seria impossible una semblança aproximada. Podria començar per les característiques més acusades, encara que a ell li sobraren totes. Humil, íntegre, insubornable, sencer, sincer, intel·ligent, incisiu, observador, àgil, escriptor, comprensiu, auster, respectuós, dialogant, creatiu, generós, dolç… Però n’hi ha una que amera totes les altres: l’amor. Sense amor, les altres no existirien. I era l’amor al proïsme el motor de la seua vida. I era l’amor a la terra un sentiment tan ver, que sobrevolava per damunt dels altres; la bonhomia podia transgredir els límits que els convencionalismes imposen als febles. Sí, esquivava les falses directrius del domini obtús. No era dèbil malgrat l’aparença mínima que projectava. Ah, i com estimava! M’estimava a mi i a tu i a aquell que no coneix de res; inclús al semovent que renilla quan les primeres llums del dia banyen de glòria la falda del Benicadell. Ignorava els embats de la queixa. Contenia els gestos seductors sobre l’interlocutor estupefacte que només sent brollar frases i paraules en permanent harmonia amb la natura.  Me’n deixe tantes, de virtuts, que amb les recialles se’n podria pintar un altre, de retrat. Quanta saviesa li envejava. Quants coneixements i quina praxi més honesta sobre la terra que conreava amb igual cura que aplicava als congèneres. De quina manera el preocupà la identitat i la cultura d’un poble que es negava a perdre. La lliçó immarcescible que ens llega el pare Vicent Micó convoca bondats infinites. Per això l’epitafi és fàcil. Entre nosaltres perviu l’esperit d’un home bo.

Vicent Moreno i Mira


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.