Harúspex hodiern
Il·lusos veïns –i germans històrics, culturals i lingüístics septentrionals: ja heu sentit veredictes negatius i condemnes hostils i contundents que ha fet la classe política, mediàtica i quasi hegemònicament popular, de la resta d’Espanya. ¿Esperàveu diàleg, negociació, pacte, comprensió, empatia per part d’un estat que fa bandera del poder omnímode? ¿Confiàveu en unes lleis promulgades per a perpetuar, precisament, el venjatiu estat?
Des de la humilitat d’un harúspex de la postmodernitat, he examinat les vísceres de dues guatles, tres tudons i un voltor del Guadarrama. Els signes són evidents i parlen clar. Si mitja Catalunya vol viure dies fastos, haurà de seguir els comportaments que s’enumeren. De primer, ha d’aprendre a dir que sí a tot allò que els benefactors els envien o els pispen. Si els envien unitats ferroviàries ja obsoletes per a l’àrea madrilenya, les acolliran amb el cap cot i el somriure adulador d’un servidor incondicional. Si les catenàries tenen cinquanta anys, no s’hi val a establir comparacions odioses. En segon lloc, tindran el plaer de creure que formen part d’un Estat que els estima apassionadament. Tant és així, que posa tots els mitjans a l’abast perquè no abandonen la Gran Pàtria Única. I si, en virtut d’eixe amor boig, perceben al tòs l’alé d’un Leviatan bardaix, es vinclaran en senyal de gratitud A continuació –aquesta lliçó és importantíssima–, han d’esforçar-se a no pensar: el fet de pensar en llibertat és un arma autodestructiva de conseqüències imprevisibles. Els fets confirmen el que anuncien els budells de les aus. Després, han d’abandonar tota iniciativa o tasca investigadora que explique fets d’un passat propi. Prou que saben que a l’Espanya dita democràtica només preval un sol relat en què Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són excrescències prescindibles. En les entranyes dels ocells es poden llegir que aquestes passes ja han sigut assumides pels valencians, conducta que els eleva a un nirvana orgàstic. Dutes a terme aquestes senzilles recomanacions, només queda condemnar l’idioma de les mares i la memòria dels pares. Ah, i si potser, que mitja Catalunya s’afilie a Ciudadanos (no cal dissimular amb apòstrofs embrolladors) i l’altra mitja al PP. Els valencians hi eixirem guanyant: ja veureu com s’afanyen a reconnectar TV3 i Catalunya Ràdio a casa nostra.
Vicent Moreno Mira
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!