Moreno i companyia

“El norte de la provincia de Alicante…”

Vicent Moreno Mira

…i el sur de la de Valencia, etcètera… Cada vegada que sent o llig una expressió com aquesta sobre el meu país, m’ix foc pels queixals. Segurament, els mitjans de comunicació que perpetren la fórmula no són conscients del meu desconsol… o sí, vés a saber. Però haurien d’explicar la geografia amb caritat cristiana i altruisme compassiu, ja que les abstraccions orientatives deshumanitzen la terra. En conseqüència, no estaria malament esmentar els sectors del territori a través de les comarques. Per exemple,  la Safor, les Marines, la Vall d’Albaida i el Comtat-Alcoià.

En fi, ben aviat farà dos segles que el secretari del ministeri de Foment, Don Javier de Burgos, articulà el mapa de l’estat espanyol en funció del melic insaciable. Era l’any del Senyor 1833 i la disposició calcava el model regional de la França sortida de la Revolució. Per tant, la divisió territorial obeïa a la idea centralista de l’estat on l’esquarterament físic afavoria una distorsió psíquica. Si no a tot arreu, sí en alguna àrea administrativa determinada.

Fa uns quants anys vaig escriure i publicar que on més èxit obtingué la implantació de la província fou a Alacant. La capital del sud, la ciutat del Benacantil, fa temps que intenta crear una zona segregada anímicament  respecte al Cap i Casal. Els mitjans de comunicació ajuden bona cosa a establir un clima antivalencià a través de conceptes xovinistes repetits a la manera gobbelsiana. Així, les serres d’Alcoi, de Xixona, de Penàguila, de Confrides, de Castalla, etcètera, han passat a ser “La Montaña Alicantina”. I un tenista de Xàbia no es pot definir com a valencià perquè l’animadversió contra el gentilici històric és producte de la subordinació: ha quallat un localisme ortopèdic en la mesura que menysprea els vincles irrevocables teixint relats espuris.

Tot i això, la repulsa d’Alacant envers València, no és nova. Joan Fuster ho escrivia fa seixanta anys. I el diagnòstic ens obliga a preguntar-nos a qui convé erigir una diputació/satrapia enfrontada a la Generalitat. Què intenta Alacant? Una autonomia uniprovincial? O, millor, una autonomia uniurbana?

Leucanti ibera, AkraLeuka focea, Lucentum romana, Al-Laqant islàmica, Alacant…

Quins guanys obtindrà que no siguen el fruit d’una absurda i anacrònica enveja?