Moreno i companyia

Coses dels Moreno

27 de desembre de 2017
0 comentaris

Dies natalis solis invicti

Dies natalis solis invicti

Com que anit no podia sintonitzar TV3 però sí l’emissora del Reial Madrid, vaig aprofitar el temps sentint el discurs del rei. Segons diuen els qui van veure’l l’ocasió anterior (m’informen que es mostrà extrema dur amb un grupuscle català), la vespra de Nadal ja no exhibia foscors facials. Al meu parer estigué correctament institucional. Ara bé, primmirat com sóc, li vaig detectar una tendència al bonegó embolicat amb vellut del car. Resulta que, referint-se a Catalunya i sota la paternalista aparença d’un consell, amollà una admonició que em desplagué. Sí, crec que esmentà la facció escapçada, en paraules de Soraya S.S., exhortant-la a la docilitat incondicional. Vull dir que no oferí res. I tot era fer al·lusions a les lleis i a la convivència. Una altra: si de mi depengués o dit d’una manera més planera, si jo fos el rei, diria als ideòlegs que escriuen les peces oratòries que ometeren el concepte im-po-si-ci-ó. No perquè haja perdut vigència en l’habitual actitud espanyola, sinó perquè com més va, més irrita la sensibilitat de certs telespectadors. El monarca (etimològicament mono significa ‘un’, com ara en monocle o “monosabio”), s’arrenglerà amb la majoria que canta la mateixa cançó.  “Sigueu bons xics i obeïu”. Només li faltà dir: “veieu com els valencians no tenen cap problema? Ells entengueren a temps la resposta del Consejo de Castilla a les demandes de l’antiga Corona d’Aragó derrotada: «Solo les incumbe la gloria de obedecer». Tota la raó del món tingueren els magnats supremacistes. Justícia equitativa en estat pur. Mireu, obstinats i abominables veïns tramuntanals, com de feliços vivim en aquesta terra pròdiga en xiringuitos i somriures llagoters. Cap problema. Bé, algun en tenim però el ministre d’economia ens tracta com a prínceps. D’altra banda, quina llanda haver d’eixir cada dia a reivindicar una identitat. Per a què la volem? Quina falta fa? I la llengua? Tot és fullola de moro. Fora maldecaps inútils. Quina opció més sensata triàrem junyint-nos als jous dominants! Ja no tenim necessitat de perdre energies reclamant topònims dignes. Hem perdut fins i tot el nom. Ni “Levante” som, que ja és dir. Les borrasques i els fronts nuvolosos ens ignoren.

És clar que a mi m’havien dit que la democràcia consistia, entre altres beneficis, a respectar les minories. Per això pense si el cap de l’estat i tots els altres que tenen la paella pel mànec no farien bé d’exigir a les majories el respecte que recull la Constitució. En fi, als valencians ja no ens fa falta cap respecte perquè hem aconseguit no ser ni minoria. De manera que els catalans rebels estarien més còmodes deixant-se fagocitar pels castellanistes al·luvionals, que n’hi ha un fum: més d’un milió, segur. Au, doncs, bon Nadal. Dies natalis solis invicti.

Vicent Moreno Mira

L’avantatgista
25.12.2017 | 7.15
Preguntes innocents
12.02.2019 | 7.54
Un congrés fictici
10.08.2018 | 8.26

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.