HIPOTECA DE CABÒRIES
De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)
L’escenari era gairebé idèntic: una plaça de bous. Els protagonistes agermanats per un mateix ADN: la fília obcecada pel blau gavinal i per en Rajoy. Tanmateix les posades en escenes, diferents. A Saragossa hi havia dos anells, que circumdaven la plaça pel seu interior, de banderes. Una era l’espanyola, l’altra, la senyera, quatribarrada sense additius, ni conservants ni molt menys colorants.
En canvi, a València ni una insígnia quatribarrada als decorats. El PP, fidel al seu manual d’estil, ha d’espoltrir qualsevol símbol que puga agermanar els pobles dels Països Catalans.
Si els he de dir la veritat ja ho havia observat abans. Devia ser quan el CAI, de Saragossa, va passar una etapa daurada, abans de baixar a la categoria inferior del bàsquet. Els aficionats aragonesos lluïen la senyera com a símbol també identificador del seu equip. Anaven al pavelló i hi animaven els seus. També se’n poden veure al camp de la Romareda, potser no tantes i no estic segur si exemptes d’algun additiu.
En canvi, al País Valencià i també a les Balears han fet guerra a la senyera. Més cruenta al País Valencià. Per què el PP l’accepta a un lloc i no a l’altre? La resposta, més enllà de consideracions històriques i heràldiques, que potser també les té, no és altra que la que tots imaginau. A l’Aragó no hi ha conflicte lingüístic. Ja és, com a ells, als jacobins em referesc, els agrada dir, plenament una regió, amb vestits típics, balls regionals i poca cosa més que els diferencii d’Espanya. Mentre que al País Valencià i a les Illes Balears encara els queda una mica de vitalitat nacional i, el que els desagrada més, també als centralistes, a partir d’una realitat lingüística comuna es pot refer una consciència diferencial comuna. Per tant, la dreta espanyolista, amb connivència amb l’esquerra, també espanyolista, els ha convingut fer la guerra als símbols tant al País Valencià, com a les Illes Balears. Ja ho diuen ells: a l’enemic, ni aigua.
P.S. Mirau els estendards que hi ha als medallons del sostre dels edificis gòtics medievals: llotges, esglésies i cercau-hi blaus o altres colorants… Però es clar! Ells només miren cap a una banda…!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!