HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

10 de desembre de 2011
0 comentaris

RETXES VERMELLES, RETXES DINS L’AIGUA.

A Mallorca, una retxa és el que al Principat en diuen una ratlla. Abans és feien retxes a terra per jugar a bolles, uff, fa tants d’anys d’això! O quan hom fa una feina completament inútil es diu que fa “retxes dins l’aigua”.  Darrerament, sobretot, pel Principat, s’ha encunyat la terminologia ratlla vermella, per indicar els límits que no s’han de sobrepassar. Avui, aquest post pre-clàssic (Madrid-Barça) anirà de retxes: de les vermelles i de les que es fan dins l’aigua.

El PP, com a mínim a les Illes, en el mig any  escàs que fa que governa s’ha dedicat a fer retxes dins l’aigua, sobretot en matèria econòmica. Ells es presentaren a les eleccions autonòmiques i locals tot dient que tenien les solucions. Les solucions per a fer front a la crisi econòmica, sobretot. El temps passa i l’atur a les Illes Balears augmenta, com també augmenta la consideració del risc, que és com un paràmetre d’analítica corporal, però en el vessant econòmic, que ningú no sap com va però convé tenir-lo baix.  A no ser una reforma de la llei hotelera, diuen que redactada per l’advocat d’una cadena hotelera, i que no compta amb el consens de tots els agents implicats, la resta d’actuacions, en matèria econòmica ha estat fer retxes dins l’aigua. La darrera, perdonar uns 46 milions d’Euros anuals de l’impost de patrimoni; en canvi, sí que carreguen contra els funcionaris i contra l’assistència socio-sanitària als mes desafavorits.

Ara bé, en matèria lingüística sí que es trepitja la retxa vermella. S’ha clausurat una emissora de ràdio i televisió, les pel·lícules d’IB3 es fan en castellà – de passada la podrien tancar també, tanmateix no compleix els seus objectius- i ara la mínima immersió lingüística, no debades aquí es diu el Decret de Mínims, se n’anirà a filar estopa perquè aquests del PP estan decidit, neronians abrandats, a calar foc a la llengua catalana fins que no en quedi cap vestigi ni un.

La llengua havíem quedat que era cosa de tots. Per tant, més enllà de les responsabilitats locals, derivades de l’aritmètica electoral, convendria que aquests partits que diuen tenir sentit de país (CiU, especialment, ERC subsidiàriament) anassin molt alerta a colgar-se (perdonau el col·loquialisme) amb aquesta genteta, gentussa, que allò que vol es espoltrir el país. I si s’espoltreix la llengua, s’espoltrirà el país. Començaran per la perifèria, País Valencià i Balears, i quan ja hauran trobat el camí, no el recte camí, devoraran el Principat. I llavors ja podrem enrecordar-nos de l’Espriu i del salvar-nos els mots i de retornar-nos el nom de cada cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!