HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

20 de novembre de 2011
0 comentaris

QUAN PER DIGNITAT HI TENEN UN TRONXO DE COL EN VIES DE DESCOMPOSICIÓ

 

Aquest és un post d’urgència. Ja ho saben, qui fa feina en diumenge, el dimoni se la menja. Però que hi farem! La malaltia (encara que sigui mental) està a l’ordre del dia i hom no sap mai el moment en què es pot produir l’atac de beneituria, d’obcecació psicòtica. El meu president, perquè encara que no el vulgui és el meu president, avui quan ha anat a votar li ha pujat al cap la febre d’un instint primari i ningú, al col·legi electoral hi ha policies però no bombers, no li ha pogut apagar. Ha demanat obertament i davant les càmeres del vot per al seu partit. Ningú, crec, en trenta anys llargs de democràcia havia gosat a fer-ho.

 

Potser devia trobar estantisses i avorrides les contestes que es fan als periodistes que, fent la bubota, estan a l’aguait de com i quan voten les autoritats. Ja ho saben, sol estar en el llibre d’estil, davant una tessitura com aquesta cridar a la participació, a la festa de la democràcia i que cadascú voti com ja té pensat de fer-ho. En José Ramón Bauzá és diferent. S’ha rebaixat a vulgar militant que fa magarrufes al col·legi electoral tot oblidant que era el president de les Illes Balears. I un president que oblida que ho és, vol dir que no se’n sent. Que tant se li’n fot. Que només és un vulgar gregari d’en Rajoy, capaç de cometre la vilesa més gran per agradar l’amo. Quin condició humana més trista! Quina sola més prima té el decòrum d’aquesta persona. Si ell que és la primera autoritat de les Illes Balears se salta la llei a la torera, que no podran fer els altres ciutadans d’aquestes illes que no tenen sobiranes responsabilitats.

Jo no sé si això de la jornada de reflexió, del celibat ideològic el dia d’abans de les eleccions i el d’autos és una immensa collonada, ni tampoc sé com s’ho fan als països del nord, on diuen que la gent és neta, culta, desvetlada i feliç. Però aquí tenim una llei i la llei no pot ser santa quan l’hem d’invocar i puta quan l’hem de manyuclar. A una part del país, han detingut uns joves perquè han fet pintades antisistema a prop d’un col·legi electoral, les cròniques no especifiquen si ho han fet perquè era una bretolada o perquè han trencat el celibat. Però jo m’inclin a pensar que els han detingut per obrar antisistema el dia que no tocava. Què espera la força pública per detenir Bauzá? Què espera algú a destituir-lo per no ser digne del càrrec que ocupa. O els dies d’altes temperatures testosteròniques a segons qui tot li és permès? És a dir, com sempre, la llei de l’embut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!