A Mallorca hi ha una frase feta que diu, segons els redols, “totes mos ponen” o bé “totes els ponen”. Es veu que la paraula és com la justícia: interpretable. En el primer cas, es diu en un to de queixa, derrotista, semblant a tot ens va malament; en canvi, quan el mateix sintagma es refereix a altri no proper sol tenir un sentit invers: tenen molt i, a més a més, tot els surt bé. Aproximadament.
Això és el que va passar, més o menys, a uns senadors del PP que, un cop aprovat el 155 varen comprar un cupó dels cecs que acabava amb aquesta xifra i, mira per on, els varen tocar un bon grapat d’eurets. Supòs que animats per aquesta dinàmica, i també per l’eufòria judicial que reprodueix en llenguatge d’homes de mà peluda allò que la gent més vulgar cridava “ a por ellos”.
Si voleu llegir més clicau l’enllaç
https://dbalears.cat/opinio/2017/12/24/309837/totes-els-han-pondre.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!