A vegades, l’ofici d’escriure té aquestes servituds: no saps per on començar. I no ho saps per raons paradoxals i oposades. Unes, perquè no has tengut temps de filar dues o tres idees per plasmar-les al paper; d’altres, perquè tens massa coses a dir. Per defecte o per excés, aquesta és la creu de la qüestió. També, pot passar, que les coses que t’estimulin hagin passat, en el meu cas, a principis de setmana i quan tu en puguis fer cinc cèntims al lector et trobes que han estat d’altres que ho han fet primer i, ai las!, ho han fet amb més gràcia i més encert que no tu ets capaç de fer.
Si voleu continuar llegint, clicau l’enllaç
https://dbalears.cat/opinio/2018/01/26/311017/les-collonades-rajoy.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!