APRENDRE DE L’ABSTENCIÓ

Les eleccions andaluses han donat una mica de feina, i qualque maldecap, amb la irrupció sobtada de Vox, amb més força de la prevista. Deixarem els maldecaps per als analgèsics, que per alguna cosa s’han inventat, i endinsem-nos en el fangar de la feina.

En primer lloc toca la tongada de les lamentacions. Els murs, els fils i qualsevol altre portell o enfonyall de les xarxes socials, com a mínim de les que a mi me n’arriben els ecos, s’han omplert de lamentacions, acudits fàcils, d’altres amb una mica més de gràcia, edificats tots ells sobre les runes d’aquest terrabastall. I també de reflexions una mica més profundes. Tot plegat un refregit de repiulades, comparticions i altres herbes amplificadores. També els carrers s’han omplert de milers de persones que l’endemà mateix de les eleccions han sortit, en laica processó, a exclamar el seu particular Eli, Eli, lama sabactani.

Si voleu continuar llegint, clicau l’enllaç següent

https://www.dbalears.cat/opinio/2018/12/06/322101/aprendre-abstencio.html

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *