OBJECCIONS ALS ANIMALISTES

M’agradaria tenir un rajolí d’eloqüència fusteriana. I també de Clarividència. Així, en majúscules per poder encartar-me en qualsevol joc sense por de mostrar el llautó. Com ell feia, conscient que tenia els trumfos a la mà. O al cap. Quan no es tenen trumfos només pots jugar de falset i, majoritàriament, t’exposes a perdre. Del Fuster de Notes d’un desficiós, que no tot Fuster és País Valencià i Països Catalans. (Ni tot, seguint-li la veta relativista, és només Notes d’un desficiós)

Si voleu continuar llegint, clicau l’enllaç

https://dbalears.cat/opinio/2018/03/09/312685/objeccions-als-animalistes.html

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *