Homenatge a totes les persones que participaren en el referèndum de l’u d’octubre.
He de reconèixer que mai no he estat dels més valents. Coses de l’ADN, supòs. Tampoc amb el temps no he sabut progressar gaire en aquest àmbit. Potser per això – i per preservar la meva salut, tot sigui dit- diumenge vaig esquivar tant com vaig poder les imatges calamitoses que va mostrar TV3 o que es publicaren a les xarxes socials referides a l’1-O. Aquestes mateixes que des de Madrid – des de la púrria més escoriosa qui hi ha, que és molta- han dit que eren un muntatge. I vaig prendre una mica de química tranquil·litzant no fos cosa el meu cor s’embalàs i ni el desfibril·lador que duc incorporat fos capaç d’aturar l’atropell. Tanmateix aquestes circumstàncies personals no són atenuants per haver-me procurat un filtre davant l’horror.
(Si voleu llegir l’article sencer, clicau l’enllaç)
https://dbalears.cat/opinio/2017/10/06/306745/eren-son-persones-be.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!