Permeti’m, molt honorable senyor, que sigui respectuós i m’adreci a vós amb aquest apel·latiu que, al costat de certes profanacions bucals que vossa senyoria fa servir, sigui com un trosset de cel cotonat. Perquè no hi hagi malentesos el trauré de dubtes. Segons el DCVB, a l’accepció 5à del mot, li ho deixa ben clar: Cabota, caparrut, tenaç en ses idees. (Bé, ara no s’emocioni, aquest ses no és l’article femení plural sinó el possessiu). Vós sou això: un cabota. Perquè sou tenaç en les vostres idees, surti del llevant o surti del ponent. Ho vàreu demostrar l’altre dia al Parlament on donàreu la culpa del fracàs escolar a les lleis socialistes i a la immersió lingüística. (Com abans els franquistes feixistes donaven la culpa al contubèrnio internacional i al oro de Moscú, de porcs i de senyors n’han de venir de raça i ja sabem quina és la seva).
http://dbalears.cat/actualitat/opinio/cabotissim-president.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!