HIPOTECA DE CABÒRIES

Sembla que l’Ajuntament de Palma vol aprovar sancionar amb 300 €, aquells renous provinents d’actes carnals. Ja s’ho imaginen: xiscles, esglais, crits i altres barrumbades sonores tot just quan es tasta l’inefable. La mesura em sembla quasi insultant i discriminatòria. I sobretot, fomenta l’incivisme o, millor dit, la incivilitat.

Vegem-ne algunes flaques discriminatòries. Com que l’Ajuntament no disposarà de sensors per poblar tots els racons susceptibles de cometre actes carnals a la ciutat, s’haurà de regir per la fórmula fàcil de la denúncia. Ara bé, la cosa no és tan senzilla. Si a un pis hi ha una festa o hi ha cans que lladren no és gaire difícil que quan la policia arribi al lloc dels autos encara continuï l’endemesa. Ara bé, dubt que això pugui funcionar en el cas dels orgasmes, a no ser que l’acoblament vagi sobretaxat d’unes altes dosis de promiscuïtat. La cosa més normal és que la policia arribi a misses dites, encara que el denunciant marqui el telèfon quan senti les primeres estamenejades del llit. També la mesura topa amb un altre inconvenient, encara que la raça humana està marcada pels costums sedentaris, no sempre hom no sol gastar una precisió suïssa a l’hora escometre’s carnalment. La cosa va a boldrons i a estones! Per tant, de res valdria que la policia s’estàs esperant – amb la feina que deu tenir perseguint malfactors- els gemecs, encara que siguin ostentosos, d’un acte sexual.

És clar que sempre hi ha el recurs de les escoltes famoses. Enregistrar-ho. Amb ordre judicial? Estan els jutges, enfeinats com van i amb tanta restricció, en condicions d’autoritzar aitals escoltes? No és una pèrdua miserable de temps? En aquest cas, qui pagaria les taxes judicials, els infractors o el denunciant? On es posaria el sensor decibèlic? En el pis dels aspirants infractors hauria de ser, però això no seria vulnerar la presumpció d’innocència? No seria violar la intimitat? O també, tal vegada, el denunciant podria presentar la prova sonora d’un enregistrament casolà, vaja com els quaderns d’en Bàrcenas; aleshores, com es comprovaria l’autenticitat de la prova? Així com hi ha peritatges grafològics, també n’hi haurà de gemecs, esglais i altres samfaines sonores? Seran obligats els reus a fer-ne una demostració in situ per acarar-ne les versions? Ho haurien de fer en públic? Darrera un envà? Amb presencia discreta o indiscreta del perit? Voleu dir que això no condicionaria la corroboració de les proves? I han pensat els ulteriors problemes que això pot comportar? I si algú dels sospitosos té una disfunció i no pot actuar? Quin oprobi, no ho pensen així?O si es tracta d’un adulteri? D’unes banyes no consentides?

La discriminació té altres caires. Un ha d’estar condemnat a patir estretors sexuals perquè el veí sigui un envejós? O un triquis miquis? O un reprimit? Afectarà això també la indústria turística? Els hotels, de parets tan fràgils, tendran una moratòria a divinis si la mesura arriba a aprovar-se? Què en diran els poders fàctics hotelers? Seria un mètode eficient per treure a la llum les places il·legals?

Però sobretot la discriminació té un caire social. No són els habitatges de les classes més desafavorides els que tenen les parets més primes? Els que són de més mala qualitat? Els que pateixen més estretors? Aleshores, aquest segment socialment més feble, també haurà de patir restriccions i normes a l’hora d’executar actes de plaer, gratuït? A més, aquesst són els que no es poden pagar anar a un hotel, o els que no tenen segona residència al camp o a una urbanització amb habitatges aïllats. Sí, una norma molt discriminatòria, si s’aprova.

I estau segurs que realment fomentaria el civisme? Voleu dir, que la gent que no pot barrinar a gust, no aniria més esmussa pel carrer? Qui diu que quan ningú no els veiés no pegassin una puntada de peu a una paperera o fessin malbé qualsevol andròmina dita mobiliari urbà? O anirien pel món amb conduccions més temeràries, tal vegada? Seria llavors la repressió sonora sexual un atenuant en cas d’atropellament mortals o altres actes homicides?

I una altra discriminació encara: per què les moixes poden expandir-se a gust i les persones no? No deu ser una norma inspirada per les associacions defensores dels animals? O deuen ser els del Círculo Balear, que només consenten el català en la més estricta intimitat?

No incitaria la civilitat, no aprovar res en aquest sentit? En el fons, la civilitat és també, segons diu el diccionari, una demostració de bones maneres. No és una demostració efectiva de bones maneres deixar que dos peguin, de tant en tant, un xisclet ben pegat dins ca seva? I avui pau i demà glòria. O a l’inrevés, tan se val!