HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

3 de juny de 2012
0 comentaris

CÒLIC D’INDIGNACIÓ (Bankiitis)

No ho puc evitar, m’entra per la boca una bafarada agra d’indignació i se’m fa un nus a l’estómac. Tenc la panxa inflada com els infants de Biafra. Ells la hi tenen de fam i de misèria, jo encara no, però sí d’una potent indignació. L’assumpte de Bankia em supera. I això que no n’entenc ni un borrall, com la majoria de ciutadans que amb els seus impostos ajudaran a sanejar aquesta institució. Simplement ens en feim una idea a partir de les quatre dades que surten als mitjans de comunicació. Treballam amb aquestes dades perquè ningú no ens n’explica d’altres. La regla de tres és ben clara. Si els ajustos pressupostaris, altrament dit retallades, en matèria educativa i sanitària pugen 10.000 milions, i bankia en necessita més de 20.000, resulta que un sol forat s’engoleix més del doble que dos dels pilars que fonamenten el mínim estat del benestar. 

No cal flagel·lar-nos, però tampoc no ens costa de reconèixer que en matèria educativa – el món que jo conec millor- s’han produït certes desviacions innecessàries. O si volen, poc productives tant pel que fa a elevar els índexs qualitatius i quantitatius (informes PISA, etc.) del nostre sistema. Ara bé, això no vol dir que haguessin d’entrar-hi a sac, com hi han entrat, a no ser que el seu objectiu primordial no sigui aquest sinó afavorir l’ensenyament concertat-privat, creant dos sistemes educatius: el públic per a les xacres i l’altre per als no desprivilegiats.

De totes maneres, entrem directament en bankia. I intentem evacuar un parell de coses que se’ns ennueguen. Més enllà que sigui la banca propera al PP, – cosa vomitiva d’entrada-, aquesta entitat i les matrius que l’han infantat han tengut uns directius que han cobrat un sou de privilegiat, -no de mestre d’escola, ni de metge de família-, perquè aquestes mega naus financeres poguessin rutllar. El sou per, entre d’altres coses, falsejar el balanç del resultats ha estat, en el 2011, de 6,5 milions d’euros. A més d’obtenir altres beneficis com préstecs a interès reduït i altres atropells en forma d’indemnitzacions milionàries. Si han cobrat aquest dineral hauria d’haver estat perquè fessin lliscar la nau a bon port. Per tant, si no ho han sabut fer, si han fet inversions de deixalleria i desguàs, allò que haurien de fer és retornar aquests diners cobrats per no haver sabut fer les coses com cal i a més que siguin jutjats ells per mals administradors, per incompetents. També els responsables de vetlar perquè el sistema bancari funcioni haurien de purgar responsabilitats. I no en parlem dels demiürgs que deien que això del maó mai no s’acabaria, el darrer govern Aznar on hi havia en Mariano Rajoy, per exemple.

La segona cosa que se’ns ennuega és el fet que no hi hagi transparència en la qüestió de la intervenció estatal. Voldria veure un president del govern implicat en l’exigència de depuració de responsabilitats. Que sigui el primer que digui allò de qui la fa la paga. Conseqüentment també m’agradaria que, en comptes de traves a l’hora de fer comissions d’investigació i en comptes de retòriques, se’ns digués clarament d’on surten els diners que hi posa l’estat i com els recuperarà, si és que els recuperarà mai. I quines contraprestacions rebrà l’estat per haver deixat – no sabem si a fons perdut- aquests diners. Però això no es veu, ans al contrari, semblen embarrancats en un obscurantisme volgut que en el meu poble es resumeix amb una frase ben curta: paga beneit, evidentment el beneit és el poble, els qui pagam impostos. D’aquest obscurantisme en podríem trobar un conhort maquiavelià sempre i quan el fi que justificàs els mitjans fos salvar el sistema bancari en general, ara bé seria immoral – i em tem que per aquí van les coses- que tant de silenci i obscurantisme és per protegir els malsgestors, que rima amb malfactors, i també els qui els han encobeït.

¿Per altra banda, com és que a uns mals gestors, que han cobrat sous milionaris, els són tapades les faltes i, en canvi, petits empresaris s’han vist abocats quasi a la ruïna – perquè la crisi els ha aplegat amb inversions fetes- i ningú no s’ocupa d’ells? Saben que aquesta gent, en conec més de dos, són totalment innocents? Que varen ser els governants que els incitaren a invertir car sempre treien pit i deien que l’economia espanyola era ben sòlida i que el negoci del totxo no s’acabaria mai? A aquests ningú no els regracia?

Fotografia: Toni Amengual
Peu de foto: Uns ben lligats i en canvi altres ben a lloure

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!