vaja quin mestressot. Devia anar ben servit!
HIPOTECA DE CABÒRIES
De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)
(Aquest microconte va ser llegit la nit de sant Sebastià a Can Alcover, casal del poeta Joan Alcover que va ser llegat a l’Obra Cultural Balear. Era un acte reivindicatiu, d’escriptors i el món literari, contra la bilingüització dels premis Ciutat de Palma i, també, contra aquesta croada (no té res a veure amb el títol del post) contra la llengua catalana que ha emprès el PP a les Illes Balears. S.O.S, la situació comença a ser greu. Convendria una resposta contundent de tot el PAÍS, en majúscules.)
Arribà amb una puntualitat consentida. Havia triat fins al més mínim detall cada una de les peces de roba que l’endiumenjaven. Volia donar una bona imatge. Feia tanta estona que la percaçava… Fins i tot, a la tarda havia tret de punt una florista perquè li va fer compondre tres vegades un ram perquè no aconseguia donar-li la simetria que ell demandava. Portava una bossa a la mà voluminosa per ser un mascle. Potser, ara que hi queia, li hauria pogut regalar alguna cosa de les que hi portava a dintre, però s’ho hauria pogut prendre com un gest de mal gust, ordinari.
Ella va obrir-li la porta amb una rialla picardiosa i en la besada li engospà un tros de llavi. Ell s’estremí amb un d’aquest calfreds de Pulitzer. El va fer passar a la saleta. Decoració funcional, un sofà còmode però tot plegat amb un aire de lleonera. No sabia si li agradava o no. No s’ho hauria esperat així, tot i que ella li ho havia advertit cada vegada que havien quedat per prendre un cafè o anar al cinema. Avui veurien una pel·lícula a casa. O com a mínim aquest havia estat el pretext. Ella li digué que anava fins a la cuina, que segur que allà trobaria alguna cosa per endreçar el ram. Durant el trajecte va aturar-se de salmodiar elogis al bon gust que havia tengut. Tenien fesomia de deliris, les lloances. Ell es malpensà si serien falses. Dissimuladament passà la mà per la tauleta i entre els papers hi reviscolà una clapa de pols. Va fer una carussa de goig, com si transitàs pels primers revolts d’un orgasme. Eufòric, no pogué reprimir-se de mirar si a davall el sofà hi hauria una constel·lació de borra. Mentre ho intentava, un desafinat redoble de vaixella li trencà l’encant. Girà la vista vers l’epicentre del terratrèmol. Ella proferí alguns improperis amb sordina mentre ell per l’obertura de la porta s’afanyava a observar l’skyline de la pica: presentava una orografia de barraquisme suburbial. Tornà amb les flors dins un gerro i un somriure de cristall tallat.. Les agença damunt la tele amb tan poca manya que li degollà les darreres engrunes de la dissortada simetria.
-
Vols prendre res?
-
Tens infusions?
Davant les tasses fumejants, començaren a esclovellar una conversa plena de banalitats. Mentre li cercaven algun caire sucós, els cossos s’acostaren, les veus es ponien rere uns turons d’espessos silencis. La mà d’ella aterrà damunt el genoll d’ell i inicià una lenta però minuciosa escalada per la cuixa poc musculosa. Els cossos fumejaven, les infusions ja no. De tant en tant, una dues glopades furtives preludiaven un intercanvi tumultuós dels sabors del te de menta i de l’herba lluïssa. Ja s’havien oblidat de la pel·lícula i del pretext i de la simetria de les flors. Ella es va aixecar, ell es deixava endur. Algunes peces de la seva indumentària esparses i capgirades donaven un aire més cambodjà a l’estança. En arribar a l’indret de la cuina ell la hi pressionà una mica.
– No, a la cuina no. Està molt bruta. Millor al llit o a la banyera.
Ell la decantà un instant, la mirà fixament als ulls. Posà una veu de sucresponjat i li digué:
-
Mai no he escurat a la banyera. Ni tampoc al llit.
Amb aplom tornà al sofà. Es posà els pantalons, es cordà les sabates, obrí la bossa, en va treure el davantal, els guants i començà a cantussejar la tonada d’un tango.
-
-
Molt bo el conte curt. Ens situa dins l’escena molt ràpidament i amb elements de la descripció molt ben trobats i inusuals, originals. Un home que mira si hi ha pols, que renuncia a una trobada al llit o a la banyera i que du uns guants per escurar dins la motxilla… És un fet insòlit dins la literatura universal! He rigut una estona! Gràcies!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!