M’ha agradat molt el teu bloc i el que s’hi troba… Viure de fa poc a Sa Cabaneta i poder compartir amb algú de Pòrtol el delit per aquesta mejua tan bona, m’omple de ben estar. Gràcies! M. A. Font
HIPOTECA DE CABÒRIES
De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)
He tengut la sort de viure i créixer en un poble on és impossible pensar el Nadal sense la llet d’ametla. La llet d’ametla ja es coneixia en el temps dels Romans la qual rebia el nom de amygdalate en llatí (ametlla i llet). A l’antiguitat fou molt rellevant tant pels cristians (sobretot pel temps de Quaresma) i per a l’Islam ja que no conté alcohol. Així el territori on es consumia anava des de la Península Ibèrica, tota la conca de la Mediterrània, Orient mitjà fins a les portes de l’est d’Àsia. A l’Edat Mitja tingué un ressorgiment per llavors anar disminuint el seu ús fins els nostres dies. Ens consta que a banda d’aquí també es consumeix al Sud d’Itàlia i a Sicília.
Aquest aquí, convé ressaltar-ho, no és tota l’illa de Mallorca, ni de bon tros. Sinó un redolet que abraça, més o menys, Santa Maria del Camí, Pòrtol, Sa Cabaneta, Pla de na Tesa, aquests tres darrers nuclis del municipi de Marratxí, la part agrícola d’aquest terme municipal, sa Indioteria, Santa Eugènia i algunes clapes aïllades espargides per aquestes contrades.
L’origen es remunta a l’establiment del frares mínims, al segle XVII, a Santa Maria. Segons sembla formava part de la seva dieta, podreu trobar per la xarxa que eren vegetarians, d’altres diuen que, en un any d’escassedat varen voler substituir el blat per farina de bessó (A Mallorca, el bessó és per antonomàsia el d’ametla) i no els va reeixir l’invent. Es menja per Nadal perquè és al voltant d’aquestes festes que els frares deixaven el seu molí perquè el poble hi dugués a moldre les ametles i fer-ne les suculentes postres.
Es produeix fent passar el bessó d’ametla, prèviament escaldat i pelat, per unes moles i s’hi afegeix aigua. Antigament, aquests molins eren moguts per animals, someres o ases, no gaire grossos. Avui, s’han mecanitzat i també s’han construït, per part de manyans, petites màquines que fan la mateixa funció, moldre el bessó.
Una vegada mòlt el bessó, ja a casa, ve la part més delicada. La seva preparació. Es fa bullir aquell suc, més aviat serigot, anant en compte que no s’aferri i també que no vessi en bullir. Com més bullides i més temps es faci bullir més gustosa és la llet, abans de fer les darreres bullides, convé condimentar-la amb sucre, un canonet de canyella i una pell de llimona. L’olla de la llet d’ametla es present damunt la cuina durant totes les festes de nadal. Així se sol fer bullir un poc el matí i també el vespre. Es va aclarint amb aigua segons el gust de les persones. Es menja com a postre, fent-hi mulletes amb coca de patata, coca bamba o coca d’anís. Encara per a moltes famílies mallorquines d’aquests indrets esmentats sembla que no arribi nadal si no es fa llet d’ametla. Actualment, a Santa Maria hi ha cinc o sis lloc que en fan, a Pòrtol un, i també a Sa Cabaneta, al Pla de na Tesa també. I a sa Indioteria, mestre Miquel Pascual, fuster, va construir una enginy i en feia per tota la gent del redol i la gent del Pla de son Nebot i altres possessions del terme de Marratxí. Ara aquesta màquina la fa funcionar la seva filla, na Catalina.
Avui en dia, la miniglobalització, una fira de la llet d’ametla al Pla de na Tesa, just abans de Nadal i els mitjans de comunicació n’han estès l’anomenada i a vegades el seu consum. A algun dels llocs indicats hi podreu trobar els bessons i tota la matèria primerenca necessària. Només us caldrà pagar i preparar-la a casa. Tot un repte!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!