HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

22 de desembre de 2011
1 comentari

… I PROMOURE LA LLENGUA CATALANA, UN DEURE.

A les Balears, els Consells de Govern, es fan en divendres. A principis de desembre, tots cofois, n’acabaren un tot proclamant que aviat podrien satisfer el dret que tenen els pares a triar la llengua de l’ensenyament dels fills. Es basaven en uns informes tècnics del “Circulo Balear”, una entitat “gonellista”, és a dir secessionista lingüística, ergo afavoridora del castellà. Val a dir que el seu expresident més immediat, Jorge Campos, ara ocupa càrrecs de rellevància al Govern de les Illes i, en la legislatura passada tenia un càrrec – fictici, és dedicava a fer anticatalanisme des de la institució que presidia- a l’ajuntament de Calvià, el batle del qual era Carlos Delgado, actual conseller de Turisme i que mai no ha parlat en català.

 

Enterràvem la setmana passada amb un governet tot cofoi. Per una banda condonava a les grans fortunes una xifra considerable de milions d’euros, via impost de patrimoni, perquè vagin alegres i inverteixin aquests diners perdonats en llocs de feina, creació de riquesa, blablabla, blablabla, ja saben que de bones intencions l’infern n’és ple. Per altra banda, el govern, que no ha generat un lloc de feina nou, ans al contrari; que no ha aplicat les solucions que deia que tenia durant la campanya electoral, perdoni’m que em faci reiteratiu però encara no arribaré a les reiteracions propagandístiques que ens vàrem haver de beure; el governet, que no ha fet res d’això es colga tot cofoi tot dient que l’any que ve el pares podran triar la llengua en què volen que s’eduqui el seu fill.

La proposta ve avalada per uns estudis tècnics d’un “neutral” Círculo Balear, una institució que ja saben tots de quin punt es calça, els quals, molt generosament han estat posat a disposició del governet. M’agradaria que es fessin públics aquests estudis tècnics. Bé, si la cosa és així, es reconsagrarà una cosa ja reconsagrada, que és que a l’Estat espanyol s’aplica un model lingüístic desigualitari. Els estats que tenen un model lingüístic igualitari, seria el cas de Bèlgica, solen regir-se pel principi de territorialitat. És a dir, la llengua del territori és la que és hegemònica, la de la premsa diària, la dels canals de televisió, la del cinema, la de les institucions públiques. Per tant, assumit aquest principi, ningú escolaritzat íntegrament en català, no s’hauria de sentir discriminat, ans al contrari, hauria de sentir-se alabat per poder contribuir al manteniment d’una llengua i a gaudir de les demostrades virtuts que té en les persones manejar dues llengües.

De totes maneres, l’alegria del govern per poder complir alguna de les seves promeses electorals, evidentment no de les més importants ni tampoc les que decidiren els electors a fer-los confiança, hauria d’anar acompanyada d’un cert, molt a parer meu, compungiment. Perquè poder satisfer aquest dret, suposat, individual, comporta indefectiblement incomplir sistemàticament lleis i principis, vigents i plenament constitucionals, que insten al govern a protegir, fomentar la llengua catalana; i, fins i tot, garantir que, en haver acabat l’ensenyament obligatori, els alumnes tenguin un ple domini de les dues llengües oficials. I les passes que fa el governet no van encaminades, precisament a complir la llei.

(Article plublicat al Diari de Balears, 15-12-11)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!