HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

7 de desembre de 2011
0 comentaris

PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA

 
(Article publicat al Diari de Balears, 1-12-11)

Aquests dies a classe hem explicat la planificació lingüística. Enguany he fet veure als alumnes un matís diferent: no només planifiquen els governs que volen assolir la normalització d’una llengua, sinó que també ho fan els que persegueixen objectius contraris. Per això, hem partit d’una definició de planificació que ells poguessin conèixer. Ells es planifiquen (teòricament) les tasques amb l’objectiu de treure una determinada nota en les assignatures que cursen. Per tant, rere tota planificació hi ha la consecució d’uns objectius. Aplicat a territoris com el nostre hi ha, a priori, n’hi ha dos: a) que la llengua catalana sigui de ple ús; o b) que sigui, senzillament, el català una llengua residual o substituïda. En el cas b) els usos lingüístics serien ocupats pel castellà.

La substitució d’una llengua també requereix una planificació. No cau per si sola. Hi ha una feina al darrera ben conscient i amb un objectiu subjacent ben clar: la colonització nacional. Quan Rússia es va apoderar de les repúbliques que formarien la URRS, va planificar la substitució de les llengües pròpies dels territoris ocupats i ho va posar en pràctica. I ho va fer amb l’objectiu de fer desaparèixer la consciència nacional diferenciada que poguessin tenir aquests pobles.

La substitució d’una llengua per una altra no és un procés natural, com alguns ens volen fer veure, sinó que la llengua que suplanta necessita un impuls panificat: bé sigui a través d’una legislació favorable, bé sigui a través d’unes actituds lingüístiques que inciten els autòctons a agombolar-se en la llengua forana. O bé la suma complementària d’ambdós factors: la llei i les actituds.

Aquí, des de fa 300 anys, però d’una manera molt més intensa en el darrer segle, ja que han comptat amb més mitjans per fer-ho (escolarització, immigració, mitjans de comunicació…), s’ha duit a terme una planificació lingüística per esborrar la llengua catalana i, de retruc, qualsevol engruna de consciència diferenciada que hi pugui haver. El govern del PP, l’actual, vol deixar bona empremta en el seu propòsit genocida i, davant la impossibilitat de sortir de la crisi, tal com havien promès, recordin que tenien les solucions, ha duit a terme la seva planificació lingüística per aconseguir el seu objectiu: la residualització de la llengua catalana. Amb la crisi per bandera o enarborant els seus atributs: IB3 bilingüe, escola en castellà. I llavors encara diuen, hipòcritament, que estimen la llengua i que ningú no ha fet tant com ells per la llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!