HIPOTECA DE CABÒRIES
De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)
L’altre dia, el 24 de novembre per ser més exactes, la premsa local de Mallorca informava que una parella d’alemanys havien estat detinguts i posats en llibertat amb càrrecs per haver-se apropiat de 30.000 €. Dit així semblaria que els hipotètics malfactors havien entrat en una casa i havien robat, o que havien estafat aquesta quantitat en una empresa o en un d’aquestes enganyifes que sempre s’estilen, via internet, extorsió o altres fineses semblants. No, la cosa va ser molt més ingènua. La parella esmentada va rebre per error, en el seu compte corrent, aquesta quantitat i aleshores, oblidant-se de la moralitat germànica i fent ús dels principis de territorialitat, va fer el que probablement faríem tu i jo, amic lector, treure aquests diners del banc i no dir res. I en tot cas, si algú els reclama, ja els tornarem.
El que no sé si sabien -jo no ho sabia- era que fent això estaven cometent un delicte d’apropiació indeguda i és per això que els guardians de l’ordre, diligents, anaren a encalçar-los i els portaren a comissaria.
Aquesta acció, ràpida, que fa manifestar una certa professió de fe en la justícia i en el manteniment de la moral pública, contrasta amb una manifesta negligència – per dir-ho amb una paraula suau- davant suposades apropiacions indegudes que no han estat de 30.000 €, ni tampoc han estat producte d’un error, sinó que han estat ben intencionades. Em referesc, ja ho deuen intuir a les indemnitzacions milionàries dels directius bancaris, via la via que sigui (sous vitalicis, sobresous, sobresobresous, préstecs tous, flàcids, d’interès invisible. (CAM, Bancaixa, Banc de València, Caixa del Penedès…) O la pudor que fa el tractament econòmic de la depuradora de València. Per no parlar de casos que als illencs ens són coneguts, Andratx, maquillatge, peatge, Palma Arena, Matas i Urgandarins… i d’altres que he de suprimir per no fer-los la lectura enfarragosa. Quants d’aquests casos passaran a millor vida devaluats en penes per coses tan etèries com defecte de forma, prescripció? O fins i tot, l’indult? Aquesta manera de redimir penes a les fosques feta des de la presidència del govern central. Vostès ho entenen? Jo no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!