HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

21 de novembre de 2011
1 comentari

EUFEMISMES I ALTRES HERBES

 

No és un desig, és una percepció intuïtiva. M’hi jugaria un pèsol, com diu el mestre Puyal, que un dels que està més preocupat per la victòria aclaparadora del PP és el mateix Mariano Rajoy. I molt més avui que no ahir. De fet, ja hi estava al final de la campanya. Però anem a pams. I per què està neguitós el gallec? Perquè mai l’immens coixí d’escons que té li donaran prou tela per tenir una capa suficientment grossa per torejar els miures que té al davant. Per una banda, la qüestió nacional; per altra banda, la crisi econòmica.

 

Pel que fa a la segona qüestió, en els darrers dies de campanya, potser l’endemà del dia que va proclamar, si no vaig molt errat des de la plaça de bous de València, que ja es veia president va començar a advertir que no faria miracles, que les coses no canviarien substancialment d’un dia per l’altre i missatges d’aquest estil. També ho va proclamar la nit electoral i avui, el dilluns de les anàlisis, ha anat més enllà i fins i tot ha demanat ajuda a Europa tot dient que quan un estat fa les coses bé, Europa l’ha d’ajudar. És a dir que amb menys de quinze dies el discurs de l’electe, que no de l’Ungit, ha fet un viratge de 180º. Ha passat del dir això s’arregla quan hi hagi un govern seriós que sap fer les coses ben fetes, a donar mostres d’un nacionalisme tridentí, més propi de les primeres dècades del franquisme, en front d’un europeisme més trempat; ha passat de dir això a dir tot el contrari, fins i tot, vull remarcar-ho, quan ha dit que Europa ha d’ajudar als estats que fan les coses ben fetes significa implícitament reconèixer que Zapatero i el seu govern, a l’hora d’aplicar els ajustos europeus, no ho feien tan malament. I que quedi ben clar que jo de sociata no en tenc ni un pèl.

En aquest mateix ordre de coses, supòs que a n’Esperança Aguirre avui li haurà crescut més el nas o la cara, si no la tengués tan aformigonada, se li hauria reblanit un poc. Recordem que divendres va treure pit i va dir que si no fos que diumenge [passat] entraria un govern nou que sap fer les coses, Espanya estaria en fallida. Bé, avui les borses i la prima de risc ha parlat santament i clara. I n’Aguirre, si tengués dignitat i vergonya, hauria d’admetre que les declaracions de divendres passat varen ser fruit d’un bull, del bull que li manca, evidentment.

Pel que fa a la qüestió nacional no és que ho tengui molt millor, per una banda el nacionalisme no espanyol s’ha fet més fort. ERC, CiU, Compromís, PNB, Amaiur. Sap, o com a mínim ho hauria de saber, que aplicar la manu militari no farà altra cosa que accelerar el procés d’alliberament del poble català i basc. Però aquí ja ha fet servir l’eufemisme, que dóna títol a aquest post, i ha parlat de solidaritat. Quan el PP parla de solidaritat entre regions -és el seu discurs, no el meu- vol dir que parla de un centralisme. Com deim per Mallorca: ja ho veurem on es colgarà en Gelat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!